Avui no importa res

Plou. Les gotes cauen enfurismades contra el terra. El sol es pon i dibuixa un arc de mil colors tan bell que sembla obra de fades màgiques.
Tinc ganes de sortir allà fora i córrer, córrer fins que les cames em diguin prou.

Avui no m'he recollit els cabells, ni m'he posat l'últim model de moda. No m'he maquillat la cara ni he agafat de l'armari la personalitat que més em convé.
Avui he sortit de casa sent jo mateixa, amb la melena al vent, la camisa vermella, la cara neta i el meu caràcter.

El contacte amb la fredor de cada gota em produeix calfreds, però malgrat tot, em sento més viva que mai. No m'ho penso dos pics. Començo a córrer carrer avall. La voravia es buida, tothom es refugia de l'aigua mentre jo en gaudeixo. Passa pel meu costat una parella d'enamorats que corre cap a un bar per no mullar-se més del que ho estan, em miren amb cara d'estar pensant que m'he tornat boja.

Corre, corre, corre. Quina sensació de llibertat tan fantàstica.
Avui no importa res, ni l'aparença, ni el què diran, ni el treball, ni les obligacions, ni les responsabilitats.... ni tu...
Avui som lliure.

Arribo a la platja, estic xopa. Segueixo corrent. El cor em batega tan fort i tan ràpid que pareix que em sortirà escapat del cos en qüestió de segons. Minvo una mica. L'arena passa per entre els dits dels peus. Miro a l'horitzó, aparentment tan proper, però alhora tan llunyà. El sol s'acaba d'acomiadar. El vent em fa volar els cabells. Passejo per la vora de la mar. M'hi tomb. L'anar i tornar de les ones em relaxa. Sola, acompanyada de la meva respiració, sincera amb mi mateixa.
Acluco els ulls. Avui no importa res, avui som lliure.