Gràcies, i fins aviat

Un relat de: rasablanca10

"Us demanareu perquè escric aquesta carta, que perquè no us he dit tot això abans, he tingut temps de sobra durant aquests sis mesos a l'hospital...
D'acord, docs perquè sé que voleu que mantingui les il·lusions de viure i seguir endavant, que us trencaria el cor veure que m'he donat per vençuda... el que no sabeu és que fa molt temps que vaig deixar de ser una nena petita i que som molt conscient de les coses. A més.. no us ho puc dir perquè no suportaria veure els vostres rostres enfosquits per la desesperació i el temor... i sobretot, no suportaria fer-vos vessar més llàgrimes de les que ja s'han vessat per jo.

El metge us va donar la notícia. Al principi va costar d'encaixar, llavors d'entendre i, finalment, d'assumir.

Han passat els dies i per aquí les coses han canviat molt. Les visites de cada cop són més escasses, els nervis minven, la preocupació creix i les esperances cauen en picat.

Càncer.
Aquest maleït càncer que em consumeix lentament ha acabat amb tots els meus somnis, els nostres somnis.

Sé que no em queda massa temps, les cares dels metges ho diuen, i malgrat tots vosaltres forceu un somriure, els vostres ulls no poden amagar la tristor, la por i el sofriment que ofega el vostre cor.

No hi ha solució, ja no em poden allargar més la vida, han fet tot el possible i més. No li tinc por a la mort, he hagut de suportar tant de mal que tan sols anhel la pau. Però malgrat tot, tinc moltíssima por a l'enyorança i la tristesa que us envairà a vosaltres.

Tinc la certesa de que trobareu aquesta carta un cop jo ja hagi partit a un món millor.
No és una carta de comiat, us escric per donar-vos les gràcies.
Les gràcies per tot el suport que m'heu atorgat des del principi, des del primer moment, des d'aquell dia en que el metge em diagnosticà el càncer. Per la constància que heu demostrat. Per la temprança i la serenitat que heu mantingut durant tot aquest temps.

A tu, mare, gràcies per haver estat aquí, per fer-me creure que, fins i tot sense cabells, segueixo sent la més bella de les princeses. Per llegir-me històries d'amor, per fer-me aquest camí cap a la llum final, més dolç. Per no amollar-me la mà en cap moment, i per mantenir el meus somnis a flotació.
Estic orgullosa de tu, del teu coratge i la teva incessant lluita. Ets i has estat sempre la millor mare que una persona pugui desitjar tenir al seu costat.

Pare, gràcies per les xerrades de les tardes, aquelles en que em contaves com vas conèixer la mare i em repeties que jo havia estat el millor regal que Déu us havia fet. Em vas fer sentir especial. Gràcies per parlar-me de l'amor, per haver romàs al meu costat sense flaquejar, sempre amb ganes de seguir, d'animar-me, sempre al peu del canyó. Gràcies per haver-te aguantat totes les llàgrimes que sé cert que amollaves quan jo no et veia.

Molly, tens dos mesos de vida i poca cosa puc dir-te. Tindràs l'honor de créixer al costat dels millors pares del món. Tinc l'esperança de que quan siguis més gran encara es conservi aquesta carta i puguis saber que la tristesa més gran de la teva germana és anar-se'n sense haver-te donat cap consell, sense haver-te acompanyat en el teu camí, sense haver-te ajudat a maquillar o sense haver-te ensenyat res sobre els nois. Vull que sàpigues que ets el bebé més preciós que hagi vist mai i que el teu somriure és el millor regal que la vida ens podia fer. Confio en que recordis sempre que t'estimo amb tota l'ànima. Sento que no ens haguem pogut conèixer més. Cuida dels pares, oi que ho faràs?

Lily... has sigut la meva millor amiga des dels 3 anys. No m'has abandonat mai i sempre has tingut una paraula bonica preparada per a mi. Els teus braços sempre han estat llests per abraçar-me i la teva espatlla disposta a acaronar la meva cara.
Gràcies per tot. Compleix tu per les dues el somni de trobar la vacuna contra la sida. Sé la millor metgessa que el món hagi conegut. No paris mai de lluitar.

I a tu Jack... no tinc ja paraules per a tu amor meu. M'has estimat des del primer moment. Has fet brillar els meus ulls amb cada somriure, has accelerat el meu cor amb cada besada i m'has regalat moments de total felicitat amb cada abraçada. Gràcies pel teu incontenible amor. Per haver seguit al meu costat malgrat tot. Per veure'm quan he estat invisible. Perquè tu, Jack, has estat el meu primer, únic i vertader amor. M'has alegrat la vida, m'has fet pensar que no hi ha res impossible i que les barreres sí es poden traspassar. Per la delicadesa amb que em feies l'amor, per la dolçor de les teves paraules i per aquells "t'estimo" que em posaven tots els pèls de punta.
T'estimo moltíssim amor, i des d'allà on sigui et puc ben assegurar que et cuidaré.

Ah! I... Jack... troba un altre amor. No ploris eternament. No duguis dol tota la vida. Et convido a tornar a estimar.

Gràcies a tots, vosaltres formeu la meva vida, li doneu sentit a tot. Sense vosaltres i el vostre suport mai hauria arribat fins aquí.

Gràcies.
Amb tot l'amor del meu cor,

Fins aviat,

Érika."


Comentaris

  • ostres![Ofensiu]
    marta_gut | 21-08-2008 | Valoració: 10

    Isa, no sé si al final vaig deixar-te cap comentari, perquè entre una cosa i s'altra...
    Però ara, avui que m'he sentit inspirada, he tornat a aquest petit racó on tots hi aportam el nostre granet d'arena, i he llegit els teus relats...
    Aquest és, de bon tros, el que més sentiments ha despertat dins meu... Entre que darrerament estic sensible i que el teu relat és pura sensibilitat he plorat com una magdalena, com se sol dir.
    Tu sí que ets bona, tens un do especial per plasmar la dolçor i el sentiment.
    Enhorabona, i endavant.

    Una abraçada,
    [i]Marta.[/i]

  • Emociona[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Molt emotiu. Una carta així pot fer vessar llàgrimes d'emoció a una persona que no coneix qui l'ha escrit. Molt valenta i sincera, la noia. M'he emocionat particularment amb les paraules dirigides a la germaneta de dos mesos. Es nota que tens molta sensibilitat. Això és un gran do.


    sergi

  • White | 02-06-2008 | Valoració: 10

    per cert...un 10

    [L]

  • White | 02-06-2008

    M'agrada aquesta carta,es preciosa encara que una mica mes i gairebé he plorat,me ha agradat molt tot el que diu per acomiadar-se de la seva família està molt bé, segueix així, espero el següent amb impaciència.


    Fins demà
    un petó :)
    [L]

  • Clar de lluna | 30-05-2008

    ...uf, que dur i tendre a l'hora. Espero que sols sigui un assaig... Bones paraules d'agraïment, molt intens. Porta a la reflexió, tots ens podem trobar en aquesta situació a la vida i tant debò tots tinguéssim tantes coses boniques a dir en un moment així.

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rasablanca10

19 Relats

38 Comentaris

20404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

T.S-Elliot