POEMA XXIII

Un relat de: rasablanca10

POEMA XXIII

L'esbós d'un instant que ens recorda
Que temps passat ja no torna
Al rellotge dels somnis donam corda
Però l'ahir toca a la porta.


Qui érem i qui som,
Què vam fer i on vam anar.
No sols què, també com,
Qui ens va donar la mà.


La joia d'un segon congelat
Un somriure, un gest clar,
Una besada, alta mar,
Un esquitx de felicitat.


Que temps passat ja no torna,
Ni torna, ni tornarà.
Avui som aquí, ahir érem allà.
I demà... demà ja se vorà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rasablanca10

19 Relats

38 Comentaris

19253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

T.S-Elliot