NÚVOL

NÚVOL

-Que té foc?
-Si, i tant!
Treu un encenedor de gas i proba d’encendre’l.
No se’n surt. Corre una brisa gèlida que extingeix la flama abans de néixer. S’arreceren en un portal i ho torna a intentar. La flama esclata brillant i generosa. L’home, empedreït fumador de paper, observa com la punta del cigar es fa brasa i guspireja en la penombra a l’abric del portal. Es un caliquenyo dels recargolats, un diable virulent reservat als cremadors de fulla més avesats. La noia xucla amb fruïció i fa que la brasa prosperi exitosament. El fum, càlid i pestilent envaeix les seves entranyes ocupant cada cèl•lula a l’indret més recondit dels joves pulmons.
Aquella aroma penetrant senyoreja l’encara tendre aparell
respiratori i n’omple tots els porus. El rostre de la noia s’il•lumina de plaer en empassar-se la primera alenada de fum espès i pudent. L’empedreït fumador de paper, se la mira embadalit. Amb una cigarreta amb filtre penjant dels llavis mig oberts, pren consciencia de com d'allunyat es troba el seu modest cigarret ros dels veritables monstres de la fumarola.
-Gràcies - Fa la mossa, alhora que expel•leix pels narius una bafarada de fum repugnant.
El nadó que duu als braços fa la seva. Amorrat al pit de sa mare xucla el mugró, aliè a tot, amb un desfici peremptori. Abans d’abandonar el recer momentani del portal, la mare cobreix la criatura amb el seu fulard. A fora hi fa fred. Tot seguit, surt al carrer inhòspit i fa camí vorera avall empudegant el mon, submergida en la intimitat del seu núvol pestilent.





Jordi Baucells Febrer 2016