Nuesa a l'ànima

Un relat de: Ze Pequeño

Veig la nuesa que m'ha quedat
de tant mirar-te.
I amb el cor fet un rusc
el plor es presenta ingenu.

No és necessari esperar al balcó
aquella mà
que ha de tornar-me la vida.

La que em vas prendre.
La que jo et donava.
La que ja no és meva.

Palpo en silenci l'escamot de llàgrimes
que preté vestir de sal
les nafres que m'han quedat als ulls
de tant cercar-te.

Em perdo rera les veus
que encara ressonen
entre la teva pell i la meva.

I quedo aquí,
amb l'ànima vestida
de nuesa freda.

Potser si em trobes
el glaç serà rosada.

Comentaris

  • L'anònim GharN | 03-02-2006

    Acabo de conèixer-te gràcies als teus comentaris. M'havies passat per alt, i em sap greu, perquè el que hi he trobat és una joia, com els ulls plorosos per un final inesperat. Moltes gràcies. M'ha agradat tant, que prometo llegir-me tots els teus 55 relats i te'ls comento. Però dóna'm temps! És molt i molt bo.

    Cada frase és un poema. "veig la nuesa que m'ha quedat de tant mirar-te",
    "Palpo en silenci l'escamot de llàgrimes
    que preté vestir de sal
    les nafres que m'han quedat als ulls
    de tant cercar-te."

    jo no en sé tant... m'ha arribat.
    i la darrera ja és per esclatar

    "I quedo aquí,
    amb l'ànima vestida
    de nuesa freda.

    Potser si em trobes
    el glaç serà rosada."

    és com si aquells matins que et lleves i busques i no saps què que et falta, les 995 peces del trencaclosques de 1000 peces que fa de trobar-les un sentit a les cinc miserables peces desrepartides que conformen el jo, i que no són majoria.
    Ai, ho sento... m'he emocionat

    Jordi

  • paraules lluminoses tanmateix Salzburg![Ofensiu]
    llu6na6 | 14-12-2005 | Valoració: 10

    Abraço la teva càlida presència en aquest moment "imbècil" que m'agafa de tant en tant, (Uf!)

    Gràcies per el teu delicat acolliment, el recer segur i confortable que m'ofereix la teva generosa amistat.

    Tinc por de mi, saps? Ja he anant amb psiquiatres i psicòlegs, però intento mantenir-me mínimamet equilibrada sense haver de gastar diners, fàrmacs i d'altres dependències.

    Els dies de Nadal, vulgui o no, em porten doloroses sensacions que no puc, o no sé, evitar fàcilment.

    "I quedo aquí,
    amb l'ànima vestida
    de nuesa freda.

    Potser si em trobes
    el glaç serà rosada"

    Si, ben bé així! Ara el glaç, el meu, gràcies a tu, i a tots vosaltres, s'ha tornat... ROSADA. Quin benestar , quina joia Salzburg, gràcies.

  • la nuesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-12-2005 | Valoració: 10

    potser és el millor vestit... llavors l'ànima té l'oportunitat de vestir-se de nou amb altres vestits purs com els records, les llàgrimes i un de verd, verd esperança...
    una abraçada!

  • Realment preciós...[Ofensiu]
    ambre | 07-12-2005

    Em quedo amb les teves esperances
    "Potser si em trobes el glaç serà rosada."
    amb les teves paraules vestides d'amor
    Si fos una paraula, seria "té" un petó i una abraçada Salzburg. Moltes gràcies per compartir aquest poema ...

  • Salz, molt Salz [Ofensiu]
    roda03 | 05-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Salz,
    Comentar qualsevol dels teus poemes és sempre una il.lusío tan gran com llegir-los.
    Saps que des de fa temps que admiro la teva obra i penso que per a mi és un tresor molt preuat.
    Amb tu he descobert el regust per escriure, llegir i rellegir poemes i versos.
    Qualsevol tarda abans de pasar-li el testimoni a la nit se'm fa molt saludable compartir els mues silencis amb els meus companys i amics de relats.
    Gràcies per les teves paraules de suport i per l'agraïment del meu INTERMEZZO.
    Salz, no deixis mai que la trisesa t'envaeixi i et deixi nua. Doncs debades deixe'm d'escoltar el compàs de l'ànima i els batecs del nostre cor que ens porta inexcusablament a coneixer-nos més profundament. No desesperis mai, tanmateix sempre hi haurà un poeta o una poesia que al llegir-la o rellegir-la t'encendrà la llum necessària per seguir el teu camí.
    Tanca el llibre i tanca els ulls, escriu les teve pròpies paraules i fes-ne de l'eco la teva companyia. I recorda...
    Sóc amant de les solituds i m'agrada compartir silencis.
    Brindo per les nostres vides i per la seva nuesa,
    Una abraçada,
    Roda03

  • RainBow_CoLouRs | 05-12-2005 | Valoració: 10

    Preciós Salz!
    Perque vegis que no m'oblido de tu, aquí estic comentan-te de nou :D!

    És molt maco,ç el teu poema, sincer, i amb paraules escolpides perfectament, per a mostrar la perfecció d'un sol cos, l'ànima.

    No paris mai d'escriure, realment entusiasmes!

    Besades

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

131391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com