Nous feits de lo cavaller anomenat Josep Maria

E lo dia XXIX de octubre, lo cavaller anomenat Josep Maria e sons companys arribaren a Viladrau, e anaren a lo hostal a cercar hostatge. E quan passaren per la plaça gran, veieren que allí hi havia molts vilatans que semblaven força amoïnats, e lo cavaller Josep Maria s'atansà vers ells e los preguntà que los preocupava. E aço contestà un dels hómens que estava allí reunit:
- Gran és lo nostre maldecap, puix en aquet poble hi ha la tradició centenària de los goigs a sant Narcís e que tots observem i complim:
Per sant Narcís,
deixa'm la dona
o compra'm el pis.

E per a no prestar la muller, los hómens casats han de demanar un crèdit monetari cada anual per a poder comprar un pis cada diada de sant Narcís. E com que lo Frederic, que és lo usurer d'esta vila, no és un hómen casat, ha prestat molt diners amb enorme interés a los vilatans, e d'esta manera tots tenim los nostres béns hipotecats per lo Frederic. E com que és una antiga tradició popular e chrestiana, ni lo rector ni lo batlle tenen competència per a abolir o revocar esta festa.
E com que lo cavaller anomenat Josep Maria era nebot de lo Reverendíssim bisbe de Girona e cosí de lo comte d'Urgell, e tenia també la potestat de lo rei En Jaume II per a intervenir en nom seu en qualsevol succés que se produeixi en terres de la Corona, reuní a tots los veïns del poble, e davant lo batlle e del rector, proclamà esta sentència:
- Puix que tinc autoritat reial e eclesiàstica per a actuar en qüestions e litigis que se donin en qualsevol poble o vila de la Corona, substitueixo la diada de sant Narcís per la també chrestiana e pietosa festivitat de sant Benet, patró de la Europa, e que açí fan los seus goigs:
Per sant Benet,
o me cancel·les lo préstec,
o te tallo lo xiulet.

E tothom restà molt joiós d'esta nova ordenança municipal e clerical, e tots los habitants de Viladrau feien festa e gatzara per lo carrers de la vila, car lo Frederic va haver d'anul·lar tots los préstecs e hipoteques puix no volia perdre son xiulet. E açó digué lo cavaller Josep Maria a los seus companys:

-Cosa certa és esta, doncs tots los patiments de los mortals, tenen llur solució en lo santoral.

E lo senescal Hilari i fra Roger quedaren meravellats e enlluernats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.