Nota de suicidi del boig solitari

Un relat de: Meryl

Mentre tu ja redactes
jo ni m'ho miro
somnio i volo
sempre al meu rotllo.

Hi ha gargots abstractes
construits amb el temps
erigits com monuments
plenament innocents.

Es panseix com les panses
la inspiració latent en mi
dons i virtuts per aquí
han anat morint.

Tu, conscient dels meus actes
m'esperones, crides
no m'entens i em mires
per què ho abandones?

Sóc infeliç, tinc mancances
no m'aprofito, inútil que sóc
deixo la vida, poc a poc
infeliç de ser-ho tot.

I no ser res, un simple boig
de pèl vermell,
barret de palla
i solitari com Lucky Luke.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer