Carta a un exmarit

Un relat de: Meryl

Ultratjada, infamada i menyspreada. Jo, com a dona que sóc, et condemno, et trepitjo i me'n ric de tu. Quin ésser humà amb dos dits de seny m'hauria ultratjat, ufanat i menyspreat? Només tu. Únicament tu. I, ai, quan hi penso…En aquella nit glaçada quan ens miràvem dolçament i em deies amb aquells ulls teus plens de felicitat: " T'estimaré durant tota la meva vida" I llavors, en aquell moment ens foníem en un petó etern. Se'm trenca el cor. I pensar que durant tot aquest temps m'he estat preguntant quin ha estat el meu error…però ara m'adono de que l'error és teu. Hauries hagut de saber que s'atrapa abans un mentider que un coix. Per què m'has fet perdre aquests moments preciosos de la meva vida? Per després fer-me patir? Això no ho consenteixo. Dir-me mentides a mi! I a sobre pretenies sortir-ne ben parat, no és aixo? Dos pel preu d'una. Amant i muller.

Un sòmines, ai vesc…Tu que semblaves un gatet indefens. Te vas anar amb una gata meuca i vas deixar abandonada la gateta del teu cor. Però deixem-nos de romanços. Recordes aquell dia plujós en que em vas deixar palplantada al mig del rebedor? No? Doncs jo sí. També recordo al peu de la lletra les teves paraules: " T'estàs convertint en una paranoica, saps que jo t'estimo! Què dius? Que sóc un picaplets? Me'n vaig, dolgut pel que penses de mi. Però abans de marxar vull que sàpigues que això és una farsa. Que t'ho estàs imaginant tot i que un dia d'aquests et sentiràs culpable i voldràs que et torni a estimar com abans. Jo ja no hi seré i tu et quedaràs més sola que la una, només acompanyada pels remordiments d'haver pensat malament de mi "

Jo que sempre havia pensat que a tu això del teatre no se't donava gens bé…I ara! Vas fer una actuació digna de recordar!

Ja t'imagino llegint aquesta carta, ajagut al sofà, plorant, com una magdalena. La teva gata maula se'n va anar…Potser és que éreu molt semblants…Et pensaves que eres únic, eh? Doncs no ho ets. Ella ha fet servir la mateixa estratègia, aquella gata meuca que semblava tant mancada d'intel·ligència i de males intencions. T'ha deixat i ho sé! Fa mesos que us observo esperant, deleitosa, que arribés aquest moment en el qual et pogués escriure aquesta carta. Només per desitjar-te mala astrugança i per acabar-te d'enfonsar.

Potser vaig embogir després d'haver estat rebutjada per tu. Potser he emmalaltit després d'haver passat nits en vetlla observant amb malícia tots els teus passos, esperant que una desgràcia caigués sobre teu. Potser la meva vida no tornarà a ser el que era. Però després d'acabar-te d'enfonsar em sento feliç.

Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. No hi ha res més fred que el bolígraf sobre el paper escrivint aquests mal mots només per tu.


Comentaris

  • MOLT ADULTA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 11-05-2007 | Valoració: 8

    JO SEMPRE HE PENSAT QUE PER ESCRIURE SOBRE ALGUN TEME PRIMER L'HAS D'APROFUNDIR, PERO TU ENCARA NO TENS EDAT PER HAVER VISCUT AQUESTES EXPERIENCIES DE LES QUALS EN PARLES COM SI FOSIS LA VERITABLE PROTAGONISTA. ET FELICITO PER LA MANERA TANT REAL QUE TENS D'EXPLICAR LES COSES, SINCERAMENT, PER MOLTS ANYS DE SALUT I LLETRES!

  • Yuna | 27-04-2007 | Valoració: 8

    Que menys que donar la benvinguda a una lleidatana més !!!
    M'agrada la força del teu escrit, la ràbia que transmet, el nivell va pujant fins que no pots deixar de llegir.lo.

    Un petó d'un altra lleidatana !!

    Esperaré d'altres escrits teus !!

    Txell