Idil·li (2)

Potser semblo una persona entre mil que et desperta compassió, com quan veus un nen observant una llaminadura que ha caigut damunt la sorra de la platja, plorant perquè s'ha quedat amb el deliri insuportable de xuclar deleitós aquell caramel dolç que es va fonent a poc a poc fins a apagar-se.

Voldria acaronar-te quan estic sola en un cafè del centre de la ciutat, il·luminat per la càlida llum de les espelmes sobre les tauletes rodones de tovalles lila; i sento algú recitant un poema que no m'interessa en absolut perquè sé que tu no ets amb mi i el dolor no deixa que altres sentiments puguin tornar a viure dins meu. Hi ha un gat sobre una taula, però a ningú sembla importar-li. Estic sola enmig d'un cafè fantàstic, on podria deslligar la meva imaginació i somniar que em fas petons eternament, però no puc perquè encara penso en les carícies que no et puc fer quan no ets al meu costat. Estic sola enmig d'un cafè, plorant pels petons que mai em vas fer, però a ningú sembla importar-li.

T'odio. Per les coses que mai et vas atrevir a fer. Per les coses que em vas negar a atrevir-me a fer. Pel que mai ens atrevirem a fer. Per no deixar-me veure els teus ulls quan estic plorant perquè mai sabràs que t'estimo. Per no plorar en saber que el nostre amor no existeix. Per no escoltar-me dir que t'odio. Per no fer-me callar amb un petó humitejat per les teves llàgrimes que ploren el nostre amor inexistent. Per tot això que no existeix.

Em planyo a mi mateixa. El meu cos no pot continuar amb el sofriment de la meva ànima. Ànima i cos s'han fos en una font inesgotable de fred patiment. Una daga m'atravessa el coll, per la part on les clavícules semblen voler estar juntes, però com tu i com jo no s'acaben d'apropar i es queden a banda i banda d'un mur llis, indestructible.

I espero. Espero que deixis de jugar amb mi. Que m'ajudis a atrevir-me, que t'atreveixis. Que no em facis patir. Que t'entreguis i siguis meu. O que te'n vagis per sempre més. Fes-me creure que només ha estat un malson, que encara tinc 4 anys i estic a la platja dormint damunt la tovallola, amb el caramel a la boca sense que aquest caigui mai a la sorra i em deixi amb les ganes de gaudir-ne com l'amor del que gaudiria si no fós perquè tu me l' estàs negant.