Conversa telefònica

Estic a casa. Mirant els comentaris d'algun lector que ha vist algun dels meus relats. Inspirant-me a escriure un nou relat. Podria ser un relat apassionant sobre els amors impossibles d'una jove de 14 anys? No, això em sembla que ja ho vaig escriure...Potser podria ser la biografia de... Riiiiiiiiiing! Truquen al telèfon, jo hauria d'estar estudiant. Començo a tancar les finestres de l'explorador d'Internet abans de que la meva mare passi pel davant i vegi que estic fent el ganso mirant cap al sostre esperant que caigui la inspiració del cel. Que l'agafeu? No? Ja vaig...L'agafes tu? En la pantalla del telèfon s'hi pot veure "Número privat" (beneïda sïa la tecnologia!) Sí?
La meva mare es posa a l'aparell. Digui'm, qui és?
Qui fos, ha penjat.
Tornen a trucar. La casa es revoluciona. Algú s'ha fumut un cop amb la porta. Qui anava darrere d'aquest algú ha xocat contra el primer. Plof. Cauen les caixes de dins de l'armari que previàment havia estat obert per ma mare per buscar una caixa de sabates entre el miler de caixes que hi habiten. Se senten unes quantes paraulotes de lluny (no penso esmentar quines).
La meva mare, ja fora del batibull de caixes, paraulotes i queixes del meu pare, es dirigeix tota decidida cap al telèfon. "Número privat" altre cop. Pesats!
Sona la veu melosa d'una jove que sembla haver-se après el seu diàleg com la lliçó de geografia. La mateixa cançó de sempre. La mateixa noia de sempre. Fins i tot podríem quedar un dia d'aquests per prendre un cafè i enviar-la d'una vegada per totes a pastar fang. Aviat serem família, tu! Parlem més amb ella que amb la família.

Buenas tardes, está el señor en casa? Estamos haciendo un estudio para las compañías telefónicas...Que se podría poner al aparato?

Mira noia, escolta'm bé. No sóc xenòfoba ni sóc racista. L'únic que sóc és una dona que ara mateix, si pogués, et daria dues plantofades ben dades. No has pensat mai en que jo podria no tenir marit? Podria ser una lesbiana ben situada socialment, cansada de les vostres estúpides enquestes telefòniques dirigides única i exclusivament als caps de família que monopolitzen el meu aparell telefònic. Les dones també sabem contestar enquestes estúpides, aguantar persones masclistes com tu i encarregar-nos d'una família totes soles. No t'estic muntant aquest numeret només perquè després diguis que les catalanes tenim mala llet i som racistes. No. No sóc d'aquelles velles amargades que van a la platja i cada cop que se'ls acosta un home d'origen claramanet asiàtic per vendre'ls una taronjada o el que sigui els amenacen de trucar a la policia i fan tot el possible per demostrar el fàstic que senten vers ells. No. Jo estic defensant la meva opinió: les homosexuals també saben respondre enquestes estúpides com tota la resta del sector femení, el qual tu i la teva refotuda empresa us heu obstinat en deixar de banda com si no existís. I ara tros de lluç sense cervell deixa'm en pau!

Pip, pip, pip. La meva mare els té ben posats (els ovaris, clar).