El pastís

A-No hi havia res a l'ampit de la finestra! Em sents? Res!
B-I doncs? Quin problema hi ha? Jo no he fet pas res.
A-Com que no? I aquest tall de pastís? No pot haver aparegut tot sol! Els pastissos no caminen.
B-I ara! On s'és vist? I tant que no caminen. Jo no ho he dit pas!
A-I doncs? Si no caminen...d'on ha sortit? L'has d'haver dut tu!
B-No, dona, no. Potser ha estat el veí.
A-Quin veí? Si no en tenim cap!
B-Ai...tens raó. Però...Què importa qui l'ha dut? Me'l menjo i desparaeix el problema: jo em quedo amb la panxa plena i tu tornes a tenir l'ampit de la finestra buit, com si res no hagués passat.
A-Però és que sí que ha passat alguna cosa! Això no quedarà així. Anem a casa del veí, que segur que hi té alguna cosa a veure.
B-Però no m'has dit que no en tenim cap de veí?
A-Recoi! És veritat.
B-No tenim veí, però tenim un pastís ben bo. Així doncs ens el podem menjar tranquilament, perquè el veí no ens pot voler enverinar perquè no tenim veí!
A-No ho veig clar, noi. Tenim un veí, però no tenim cap pastís enverinat...Amb el munt d'anys que ens coneixem ja ens hauria d'haver agafat mania, no trobes? És força estrany...
B-Que no! Que de veí no en tenim cap! L'únic que tenim és un pastís!
A-Renoi...si no tenim veí...d'on carai ha sortit aquest pastís? I el verí que omple aquest pastís? Perque els pastissos no caminen ni s'enverinen sols.
B-I ara! On s'és vist? I tant que no caminen! Jo no he dit pas! I vols dir que el veí ha enverinat el pastís? Potser l'hauríem de denunciar...
A-I tant! Es pensava que es podria sortir amb la seva, eh? Doncs no! Vet-ho aquí! Ara mateix anem a denunciar-lo. Quina sorpresa s'endurà quan el vinguin a recollir per intent d'homicidi...
B-Tenim un problema...
A-Quin problema? El denunciem i ja s'haurà acabat aquest maleït problema!
B-I com el denunciarem?
A-Doncs truquem i el denunciem...Ostres! Que no en sabem el nom!
B-Ni el cognom!
A-Per cert...No havíem dit que no tenim cap veí?
B-Ja hi tornem a ser...no ho sé...ets tu la que saps el nom dels veïns, amics i familiars, jo tinc molt poca memòria, per no dir gens; ja ho saps.
A-Mirem-ho, doncs. A veure...l'agenda...
B-Això mateix! I diga-ho a comisaria! Que sàpiguen el que ens ha intentat fer i on viu aquest desgraciat! Sí senyor, ja no ens tornarà a fer res.
A-Doncs...Resulta que...no tenim veí.
B-Renoi! Aquest veí...sempre ens ha d'estar enganyant...ja ens ho podia haver dit i haver-nos estalviat totes aquestes confusions!
A-Però com volies que ens ho digués si no en tenim cap de veí?!
B-Com vols que ho sàpiga? Això és problema del veí!
A-Que no en tenim cap!
B-I el pastís?
A-Ja ho sé! El donem al veí i així si és un pastís enverinat...ens desfem d'aquest veí tan antipàtic!
B-Però no s'ho ensumarà que és un pastís enverinat?
A-Com vols que s'ho ensumi si no en tenim cap de veí?
B-Així doncs...A qui vols que el donem?!
A-Ai! No hi havia pensat que no en tenim cap de veí.
B-Tinc una idea!
A-Ai déu meu! Digues...va!
B-Donem-lo al gat del veí! I com que els gats no parlen...el veí mai no sabrà que nosaltres hem donat un pastís enverinat al seu gat!
A-I és clar que els gats no parlen! Jo no ho he dit pas! Però...Com vols donar el pastís al gat del veí, si no tenim veí?
B-A veure, a veure! A poc a poc...Si els pastissos no caminen ni s'enverinen sols, els gats no parlen i no tenim cap veí, d'on ha sortit aquest pastís enverinat?
A-Potser sí que tens raó...El pastís no està enverinat i el nostre veí no ha tingut mai un gat...quin veí més avorrit, no trobes? No ha tingut mai un gat!
B-Com vols que el veí tingui un gat? Si ni tan sols tenim veí!
A-Que trist...no tenim cap veí...i tampoc tenim cap gat del veí...que trist!
B-Au va...no ploris dona...Que com a mínim tenim un pastís sense enverinar...perquè ningú pot haver-lo enverinat.
A-Jo sempre havia volgut un veí...i mira que sempre li'n demanava un al pare Noel...
B-Potser ha estat ell qui ens ha dut el pastís!
A-El veí?Però que no en tenim cap!!!
B-No ploris dona...ja no hi pensava...
A-Bé doncs...són coses que s'han d'afrontar.
B-I si ens mengem el pastís per celebrar que has superat això del veí?
A-Quin pastís? El pastís?
B-El pastís.
A-Potser sí que tens raó, i així ens oblidem de tot i ja està.
B-Mira! Hi ha una targeta al costat del pastís.
A-Què hi diu?
B-Del pare Noel. Bon Nadal.
A-Oh! Que bonic! Com a mínim ell pensa en nosaltres, no com el veí...
B-Jo, si el veig, no li penso tornar a dirigir la paraula.
A-I tant que no! Jo encara diria més, farem com si no existís.
B-Però ara que ho dius...el veí no existeix!
A-Millor, així ens estalviem la feina d'oblidar-lo.
B-D'acord, mengem-nos el pastís del pare Noel i oblidem-nos del veí.
A-Com vols que ens oblidem del veí si no en tenim cap?
B-Recoi! Tornes a tenir raó.
A-Un dia d'aquests ens haurem de comprar un veí a les rebaixes, perquè sempre estem amb el mateix.
B-Que bé! Sempre m'havia fet il·lusió tenir un veí...