Cossos suats

Un relat de: Paula Poch

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Suades. Així recordo les nits d'estiu a Saus. El frec dels nostres cossos quedaven amagats als ulls de tots entre les branques de l'alzina de la Plaça del poble.
Segurament, això és el que m'agradava més dels nostres vespres. Fer l'amor desenfrenat a la cabanya que havíem construït feia més de deu anys.
En Joel havia arribat al poble a mitjans de juliol, al primer moment em vaig pensar que era un prepotent i que entre mig de les cames hi portava mitjons per poder marcar paquet. A totes les tornava boges i ell que ho sabia no perdia oportunitat per demostrar la seva perfecta esquena o les seves cames musculoses.
El que més em molestava era que cada nit desapareixia amb la Mireia darrera el local social i no en sortien fins al cap d'una bona estona. Ell caminant amb seguretat i ella amb un somriure de triomfadora, com si sabés la ràbia que em provocaven aquelles petites escapades sexuals.
Més d'un cop m'asseia a la finestra per poder espiar que hi feien. Els veia clarament tocant-se per tot el cos, jo suquejava cada cop que ell li passava la seva llengua pel coll i anava baixant a poc a poc fins que la Mireia s'arrapava amb les dos mans a la paret. I era llavors quan jo em començava a posar tan calenta que em veia obligada a marxar un moment a casa per masturbar-me amb insistència. I mentre em masturbava només podia pensar amb les cames musculoses i la perfecte esquena i somiava que en Joel em petonejava a mi a darrera el local i no a la Mireia.
Una nit, després de relaxar-me a casa, de tornada, em vaig trobar a la Mireia plorant. Estava trasbalsada, en Joel li havia demanat que un dia em podien introduir a mi en els seus jocs. La Mireia plorava desconsolada, però a mi em va sorgir un petit somriure, casi inconscient. Em va mirar amb desconfiança i jo li vaig dir que no n'hi havia per tant, que ens ho podríem passar bé. A mi no se'm va passar pel cap mai, que si accedíem, en Joel seria compartit i que això volia dir que la Mireia i jo també ens hauríem de toquejar i fer petons.
La Mireia ni em va contestar. Se'n va anar corrents cap a casa seva. Aquesta era la meva. A la plaça ja només quedaven tres o quatre persones. Eren casi les tres de la matinada i casi tothom se n'havia anat a dormir abans de l'incident. Els que quedaven feien un debat sobre si era correcte que es canvies el nom del municipi o no. En Joel no hi era i jo sabia que si no m'hi llançava aquella nit ja no li diria res. A més, de sobte em va entrar un atac de companyerisme feminista i només podia pensar en la pobra Mireia i lo malament que m'havia portat amb ella.
Em vaig servir un got de plàstic amb una mica de vodka amb llimona. En Ramón i la Laura en aquell moment van dir que també marxaven a dormir. Ens vam quedar l'Enric i jo. Estava nerviós, de sobte em va fer un petó. Em vaig deixar fer. No era en Joel però l'Enric no estava malament tampoc i ens coneixíem de tota la vida.
Sense pensar-m'ho vaig agafar la seva polla. Va saber reaccionar, em va aixecar la faldilla que jo portava, tranquil·lament, sense pressa, mentrestant m'acariciava les natges. De sobte, un altre mà em va començar a tocar els pits i una boca em feia petons per l'esquena. En Joel. La sorpresa me la vaig emportar jo. L'Enric enlloc de dir res se'l va mirar, em va mirar i amb força em va baixar les calces fins als genolls. El seu cap ja estava entre les meves cames. En Joel i jo ens petonejàvem amb passió, l'Enric jugava amb el meu clítoris com si sempre si hagués dedicat. Jo reia per dins, ja estava completament despullada, amb el membre d'en Joel a la meva boca, la boca de l'Enric entre les meves cames i les meves mans al culet d'en Joel. No pensàvem en res, els tres ens vam deixar anar de tal manera que ens anàvem movent rítmicament. La meva boca a la polla de l'Enric, la boca d'en Joel als meus pits mentre em penetrava suaument al compàs de tot plegat.
Semblava que els nostres cossos haguessin nascut per estar junts. Els tres. L'Enric em penetrava, en Joel em petonejava mentre es fumava un cigarret i les meves mans anaven de l'esquena de l'Enric a la polla d'en Joel. Crec que vam parar d'esgotament. Al acabar els tres ens vam abraçar i vam esclatar a riure.
De comú acord, vam decidir que aquell seria el nostre secret i el nostre entreteniment d'aquell estiu. Cada nit, esperàvem a que tots fossin a dormir i ens enfilàvem a la cabanya de l'arbre, un lloc que ningú utilitzava feia anys i que ens protegia de tot l'exterior.
No sempre follàvem amb passió. A vegades només ens toquejàvem, fumàvem i parlàvem de tot una mica. Cossos suats. Així ens anomenàvem a nosaltres mateixos.
En Joel continuava fent les seves escapades amb la Mireia darrera l'escenari, després de demanar-li disculpes. Però jo ja no corria a casa per masturbar-me. Em quedava al local, xerrant amb els altres perquè sabia que desprès els tres pujaríem al nostre amagatall a estimar-nos.
M'encantava sentir els nostres cossos units, per davant, per darrera, les llengües entrellaçades. Quatre mans resseguint les línies del meu cos i dos cossos per tocar sense límits. Ens podíem passar hores així. Normalment clarejava quan arribava a casa meva.
En Joel entre les meves cames, jo amb la polla de l'Enric a la boca, les meves mans amunt i avall dels dos cossos que tan estimaven.
Ja han passat uns quants anys d'aquell estiu. En Joel no va tornar més al poble. L'Enric i jo no el vam veure més. Al principi vam intentar pujar els dos sols a l'arbre, però ja no era el mateix. Cossos suats havia mort.
L'Enric es va casar amb la Mireia i jo surto amb algú, però encara quan em vull posar a to, penso en aquelles nits a la cabanya de l'arbre. Penso en els cossos suats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer