Cançó del cap pelat

Un relat de: Paula Poch

Passejant pel cap pelat
Busco signes incorrectes
De violència inteligent
Del tot inexistent.

Remenant el seu cervell
Els hi xuclen les idees
I ells busquen divertiment
Amb barralles i pastilletes.

Si són deu rebenten vides,
Si són cinc criden i criden,
Si són dos juguen parxís,
Si n'és un es pixa el llit.

Qué volen aquesta gent
Que surten de matinada
Espantant tota la gent
Amb la seva cara tapada.

Són ninots d'un altre temps
Que no es mouen amb el segle
Lligant els seus pensaments
A l'absurda violència.







Comentaris

  • merci[Ofensiu]
    Paula Poch | 13-10-2005

    jajajajjajaja si, és un poema d'un dia que em vaig creuar amb un grupd'energuments i clar per no dir-lis res en ells vaig escriure xo.

    tons,

    paula

  • AtzaVaRa | 12-10-2005

    Molt bo i molt encertat. Fem fora tota aquesta gent!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa