Nomès vull

Amb unes paraules no puc expressar lo malament que hem sento. Tant lluitar per marxar-me d'aquí, per buscar el que vull i ara que ho tinc no se si ho vull.
No se que hem passa últimament hem sento molt trist, les coses que abans hem produïen alegria, felicitat, emoció i molts desitjos de viure, avui no hem produeixen absolutament res.
Sento que la vida va perdent tot el seu sentit. He lluitat, he cercat la felicitat, però no aconsegueixo trobar-la. Quan a vegades noto que la trobo alguna cosa o algú me la treu i hem deixa mes destrossat que al principi.
Com puc ser feliç si no tinc felicitat, si res aconsegueix que la tingui, dia rere dia vaig perdent les forces.
A vegades sento que ja no val la pena lluitar, per a què? si de totes maneres el meu cor ja esta trencat, cansat de plorar sense ningú que ho pugui veure.
Diuen que en aquest món no es per als dèbils i tenen tota la raó...aquí només guanyen els forts, els que s'obliden de l'amor.
Només vull aconseguir que la vida no sigui tan dolenta amb mi...Ja m'he cansat, ja estic fart perquè ningú se'n adona de que no sóc FELIÇ, que hem moro dia rere dia, que el meu cor esta trencat, que ja no sóc el mateix d'abans; m'he convertit en algo que no m'agrada ser, només visc perquè respiro i perquè batega el meu cor, no perquè tingui una vida. Ja no sento res al veure una flor, al veure a un nen patir, al veure les meravelles del món, ni desitjos de plorar, ni d'ajudar.