Nomès em coneixes de vista

Se que no tinc cap raó per veure't, se que ja no et veure més, se que havia d'haver intentat parlar-te, devia intentar conèixer-te, havia d'intentar actuar, però em va guanyar la por de descobrir qui eres o que eres, la por de saber que mai podries tenir per a mi un pensament, la por de ser per a mi un desig.

Ja se que no tens res mes que fer per aquí, ara que vas acabar...vas acabar amb els meus somnis, o potser jo sol vaig acabar amb ells? Potser marxaràs lluny i oblidaràs moltes coses que vas veure aquí sense mi en les quals sense que sabessis sempre vaig estar, dons en tots els moments que oblidis o recordis creu-me vaig estar al teu costat, desitjant estar amb tu.

No se que escriure't... se que vas ser i seràs part de la meva història, que jo algun dia recordaré tot allò que vaig fer per a tu i per tu sense que te'n adonessis i riure de mi, de la situació i recordaré i em penediré de mai haver creuat cap paraula amb tu.

Vui pensar que no saps que existeixo, però se que no es així,; es el que més mal fa que sàpigues qui soc només de vista, i no em coneguis. M'agradaria que m'haguessis tractat malament una sola vegada per poder dir que ets un idiota, però no puc dir-ho perquè el temor a escoltar estar aprop de tu, de escoltar la teva veu no em va permetre apropar-me a tu; així que només se que marxés.

Marxes i em deixes amb tot el que vaig voler fer, ser, dir, sentir, somiar, imaginar, em deixes amb tu però sense tu. Em quedaré amb una hablitació plena retalls i de fotos teves, amb un mòn ple de somnis on tu apareixes...m'atreveixo de nou a dir que em quedaré amb tu sense que tu estiguis aquí.

De repent sento que ja hi hi ha cap raó perquè jo estigui aquí, tu eres la raó per la qual jo seguia aquí, però tu marxes i necessito un final i un nou principi per a la meva història, per a la meva vida...a pesar de tot la verdadera raó es que m'he fet a l'idea que marxaràs, que ja no estaràs aquí, que passa si no es així?, se que si et quedes no et parlaré i cada dia somiaré amb tu somiant com arribar a parlar-te, es a dir seguiré fent i seguiré sent tot el que ara faig i el que ara soc.

Prometo ser aquell àngel guardià, des d'aquí fins a on tu estiguis cuidaré de tu, demanaré que siguis feliç...sense saber-ho tu per a mi ets el meu àngel, allò impossible que només es possible en somnis, ets per a mi tot i res, el que desitjo i no tinc...el que sempre recordaré.