Només dona'm ales per volar

Un relat de: Marina Ramírez Gallardo

Davant de la mar, just on començaba la riba, una noia d'edat desconeguda, doncs el temps no pasaba, esperaba asseguda a que arribés l'última onada, que no semblaba arribar mai.
Mentrestant que esperaba va seure al seu costat un noi que deia haber vist arribar l'última onada a dalt d'una muntanya.
- Com has arribat allà a dalt? - va preguntar la noia extrañada.
- Volant. - va afirmar el noi amb total confiança. Veient l'expressió de la noia va preguntar: - Mai has volat?
- No. - va respondre ella amb innocéncia.
El noi la va agafar pel braç i la va portar fons als peus de la muntanya.
- Ara pujarem volant.
- Pero aixó com es fa? - va preguntar la noia sense entendre res.
- És molt senzill, només haa de mirar al fons del mar i dir: Només dona'm ales per volar.
Els dos van mirar a l'horitzó i van dir a la vegada: Només dona'm ales per volar.

Seguidament, de les espatlles del noi, van sortir unes enormes ales de plomes blanques que li permetrien pujar fins a la més alta muntanya. I de l'esquena de la noia, van sortir unes petites pero precioses ales que li feien semblar una mágica fada.
Va ser aleshores, quan el noi, veient les ales de la seva compaña, va quedar encantat per la seva bellessa i a la vegada enamorat d'aquella noia. No ho va dubtar. La va agafar de la mà i li va ajudar a pujar fins al cim.
Una vegada a dalt, al vell mig de les flors blaves i roses, la noia va confessar que li agradaven moltíssim i que li agradaría tenir unes només per a ella. Ell, impulsa't per l'amor que sentía, va agafar unes quantes de terra i li va donar.
- Aquestes son només per a tú.
La noia, conmocionada per alló, es va enamorar per art de mágia de la mateixa manera que ell ho habia fet d'ella.
Pero hi havia una cosa en la qual no havíen pensat:
En aquella muntanya exitía un encanteri que va fer anys enrrere una bruixa. Una bruixa que no podía volar, perque no era capaç d'estimar, i de la rabia, va condemnar a tots els amants que trepitjessin aquelles terres a viure la vida eterna sense amor.
En aquell moment, d'entre laboira, la bruixa va aparéixer i va castigar als dos joves i els va separar.
Va condemnar al noi a ser de foc, a iluminar sempre des de el cel i ser anomenat Sol. Així va ser com va neixer el temps. Els moments es van dividir en dies i nits. Al día sortiría el Sol, i a la nit sortiría la noia, anomenada Lluna, que sería condemnada a no veure mai més al seu noi, a ser de color blanc, a no tenir llum própia i per enveja, aquella bruixa la va condemnar a estar sempre a les fosques dins la seva nit per no veure a ningú i així no estimar mai més a ningú.

Però l'amor d'aquells dos nois era tan fort, que el Sol, va transformar les flors que tant li agradaven a la noia en petites llums anomenades estels, per a que així estiguessin sempre amb la noia i ella, a diferéncia d'ell, mai estigués sola enmig del cel.

Comentaris

  • UN RELAT FANTASIÓS I FANTÀSTIC![Ofensiu]
    nuriagau | 17-11-2008 | Valoració: 10

    Jo també et poso un 10.
    No et repetiré això de les faltes...

    Endavant, seguiré llegint els teus relats.

    Núria Gausachs i Cucala

  • et poso el deu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-09-2008 | Valoració: 10

    per la imaginació que has demostrat en aquest relat, però t'hauria de baixar la nota per les faltes que hi ha, que com tot, la majoria d'elles es poden solucionar amb el corrector del teu tractament de text, el word o el que sia.
    Fes-lo servir.
    I no deixis de somiar.

    una abraçada

    Ferran

  • Hola,[Ofensiu]
    Aina_R | 15-09-2008

    t'he descobert avui i m'ha agradat molt com escrius i la imaginació que hi poses, però hauries de vigilar una mica amb les faltes, eh?

    Una abraçada!

  • VA et comentare ;) [Ofensiu]
    Aierim | 15-09-2008 | Valoració: 10

    Ola!!!!!!!

    Bé Marina intentare escriure bé xD

    Et comento perquè m'he tornat a llegir el relat que m'encanta :)

    I et poso un 10 ;) i et torno el favor vinga maca en veurem



    ADEU!!



    Mire

  • Tens 14 anys![Ofensiu]
    Grocdefoc | 13-09-2008 | Valoració: 7

    Ànim i continua escrivint allò que sent, allò que ets, per anar sortint de tu i escriure altres coses... I si em permets et diré que continuis escrivint amb la idea d'anar millorant. Llegeix en veu alta els teus propis escrits... (això ajuda molt a trobar "pífies"). Llegeix bona literatura, i poesia...
    i ja veuràs com aconseguiràs els teus somnis.
    Una abraçada

  • escenciadetaronja_ | 12-09-2008 | Valoració: 10

    Què macoo! I molt tendre.
    I aquella tonteria del big bang? Jo em crec més la teva versió! :)
    Et deixo un 10,
    una abraçada!

  • Esta molt bé [Ofensiu]
    Aierim | 12-09-2008

    HOLA!!

    M'ha encantat aquest relat de veritat escrius molt be per tenir 14 anys :)

    Espero que continuis escribint més





  • almodis316 | 10-09-2008

    per cert et deixo aqui el meu msn:almodis6@otmail.com, es que soc de les uniques joves tambe que hi ha per aqui:D

  • Està força bé[Ofensiu]
    almodis316 | 10-09-2008 | Valoració: 10

    Però hi ha una cosa que has de millorar... l'ortografia, però apart d'això m'ha agradat molt el relat, enhorabona

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Marina Ramírez Gallardo

Marina Ramírez Gallardo

28 Relats

64 Comentaris

28124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
No tinc massa a dir sobre mi. Simplement que vaig trobar aquesta pàgina per casualitat, ni tan sols recordo com exactament, em vaig entusiasmar en veure que em van publicar allò que vaig enviar, i des d'ahleshores, tot el que he volgut penjar ho he pogut penjar.

Vaig quedar entre les 10 millors histories de tota Catalunya d'entre 500 histories acabades i vaig guanyar el premi territorial del concurs de Ficcions en la seva tercera edició.

He guanyat altres certàmens de l'escola i continuu escribint per gust. Espero fer-ho bé.

marina.bsk@hotmail.com

http://www.fotolog.com/luna__demar

http://guspiresdemagia.blogspot.com