Guspires de màgia -4-

Guspira de màgia 4:

M'ha cridat la llum
dient la paraula màgica.
M'ha picat un ull
i somrient m'ha atrapat.
- Tens allò que busques
en el fons del teu cor
on tot és a les fosques
on tot allò és mort.
- m'ha dit avui
la llum del meu interior.
Li he contestat que no tinc por
i corrents, després, he fugit.

Aroa.


No puc començar amb un "avui" per que el temps no existeix. M'és igual si són les deu del matí o si són les set de la tarda.
L'únic moment del dia que importa és la nit.
La lluna és una vareta i els estels són les seves guspires de màgia. He volgut fer amb lletres la seva fórmula. Però és impossible captar la bellesa del cel i posar-ho sobre un paper.
M'he volgut sentir allà a dalt, a sobre d'una molècula d'aire, volant entre rajos de llum. Això era abans. Ara, prefereixo ser aquí a baix, contemplant aquestes guspires de màgia de les quals segur que tu en formes part.
Abans plorava sota el Sol, i ara somric sota la lluna, sabent que en aquell precís moment, en el lloc de casa on et vaig mostrar el meu amor, apareix una flor mig marcida per dir-me que jo sóc més bonica.
En cada escrit acabo amb el teu nom, oi?
Saps perquè?
Per que estaré amb tu fins al final, Níquel.