Demana un desig

Un relat de: Marina Ramírez Gallardo

Em donava la impressió de que parlava amb mi mateixa. Em passava des d'aquella nit en que vaig mirar al cel i la veig veure. Era la més gran i a la vegada la més petita. La que es veia menys i alhora la que es veia més.
Tenia un color diferent, una brillantor especial. Semblava que el cel sencer era als seus peus. Semblava que la lluna era una seguidora més, una altra enamorada seva com jo.
Des d'aquella nit que em va il·luminar per primera vegada, dormia amb la finestra oberta.
Sóc beneita... de vegades pensava que en qualsevol moment podia entrar amb el vent. I sembla estúpid, però podia sentir la seva escalfor quan tancava els ulls. Tan a prop meu... tot i que se de sobres que és una bola de foc cremant-se a milions de quilòmetres de la Terra.
Qui va dir que per somiar no es perd res s'equivocava, per que cada vegada que et despertes pateixes fins que tornes a tenir un altre somni, i al final, somiar es torna en una droga.
Potser és cert que estic boja. Normalment la gent s'enamora d'altres persones, però mai d'un estel que hi ha al cel. Un estel? No ho se, no estic segura de que sigui només un estel.
Després de moltes nits pensant-hi, vaig creure que hi havia un mitjà per on m'hi podia comunicar. Per dir-li tot allò que sentia i que enyorava quan arribava el dia.
Era de foc, per tant podia escriure cartes i cremar-les a la foguera. Potser les cendres li endurien les paraules perdudes entre les flames.
Aleshores, en una d'aquelles nits de solitud, vaig escriure sense parar fins a sentir-me buida. Cada lletra era lliure. Cada sentiment era escrit. Però per una vegada, les llàgrimes no van ser suficients com per apagar el foc. Aquella vegada no.

Ets tu? De debò que ets tu?
Sí, segur que sí. Encara em mires amb aquells ullets. Aquelles carones que posaves quan em demanaves un petó o una abraçada i jo m'hi negava per fer-te enrabiar. Però sempre et sorties amb la teva. Sempre em guanyaves.
Recordo la teva veu, i la teva olor.
Tenies una veu d'àngel, quan em cantaves a l'orella les teves cançons. Aquelles cançons que encara ressonen al meu cap.
Cada paraula... era un somni fet realitat.
I la teva olor... per mi era com la olor de la felicitat i la llibertat. Encara et preguntes per què? Per que al teu costat em sentia lliure i feliç, tot i que la felicitat i la llibertat no tenen una olor definida.
Em costa creure que hi siguis aquí. Em costa creure que mai més hi seràs. Però tot i així ho crec. Vaig prometre, que des del primer moment en que faltessis, seria forta.
Mai em fet aquell viatge que teníem previst. Però ja no m'importa, per que se que ara, vagi on vagi, sempre aniràs amb mi.
No ho dubtis, si pogués deixar la meva vida per a un altre moment, ho faria, i pujaria amb tu fins allà, fins al indret més alt.
Fins aleshores, dormiré cada nit amb la finestra oberta.
Cada vegada t'enyoro més sabent que no tornaràs a viure per donar-me l'última abraçada, i a la vegada, cada vegada t'enyoro menys sabent que des d'aleshores ets un estel que només brilla per mi.
No se si tot això ho sentiràs tant com jo.
Encara recordo el teu somriure, però l'enyoro moltíssim.
Una última pregunta, els estels poden somriure? Seria un regal des de la teva foscor.

T'estimaré cada dia...
i cada nit.

Encara em sembla estúpid. Però quan hi torno a pensar ho veig tot clar.
Aquella nit vaig cremar la carta i les espurnes em van portar la seva olor.
Com un impuls vaig córrer fins a la finestra. Va ser màgic. Va ser ràpid.
Aquell estel que brillava tant al cel com al meu cor, es va convertir en un estel fugaç, i des d'allà a dalt em va convidar a demanar un desig. Allò que jo volgués. Allò que jo estimés. I ho vaig fer.
- Jo només vull ser a prop teu. - vaig dir-li amb esperança a la veu.
Un cop allà no vaig entendre per què, però ara sí.
No es pot jugar amb la mort. És una porta que només pots traspassar un cop, i ell ja ho havia fet.
Ara em tocava a mi.
Com si fos un somni, vaig deixar caure el meu cos i vaig començar a brillar. Tota jo era de llum. Però d'això no me'n vaig adonar fins després.
Ell era allà davant.
Primer vaig creure que era un miratge. Després vaig creure que era una imaginació. I per fi el vaig tocar.
Cada carícia i cada abraçada cremaven. Ell també era de foc. I com una flama ens vem unir per no separar-nos mai més.
Jo ja no sóc a la meva habitació mirant per la finestra. Ara sóc un altre estel.
Si hi ha dos estels junts al cel, som nosaltres, parant-li els peus al temps per donar la volta al món dins d'una bola de foc.


Marina Ramírez Gallardo
Setembre 2008


Comentaris

  • Desig demanat![Ofensiu]
    Unaquimera | 29-09-2008

    Hola, Marina! Segons deies en el teu missatge al meu poema Al menys, aquesta nit! estaves organitzant un blog "per fer reviure" el català... Com va la iniciativa?
    Espero que el teu desig arribi a l'estel més lluent... Veig que saps mirar al cel, mirar ben alt!

    És aquest un relat ben curiós... tornaré un altre dia per llegir més coses teves i conèixer millor el teu estil.

    Ara mateix t'envio una abraçada de les que paren els peus al temps,
    Unaquimera

  • tens molta imaginació[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 28-09-2008 | Valoració: 10

    i força original.
    No insistiré en que has de vigilar el léxic, però veig que has millorat.
    Una história fantàstica, com les que a mi m'agraden, tot i que crec que tu mateixa l'hauries d'haver refredat una mica abans de penjar-lo, però és una opció penjar-lo i després a casa anar-lo revisitant i fent-li retocs.
    Per tenir-ne tu catorze, té molt de merit aquest conte, que es pots dir que t'ha sortit rodó.
    l títol és mesurat, poc rebuscat, senzill, però prou vàlid.

    Tot un éxit. Et felicito pel conte.

    una abraçada

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Marina Ramírez Gallardo

Marina Ramírez Gallardo

28 Relats

64 Comentaris

28124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
No tinc massa a dir sobre mi. Simplement que vaig trobar aquesta pàgina per casualitat, ni tan sols recordo com exactament, em vaig entusiasmar en veure que em van publicar allò que vaig enviar, i des d'ahleshores, tot el que he volgut penjar ho he pogut penjar.

Vaig quedar entre les 10 millors histories de tota Catalunya d'entre 500 histories acabades i vaig guanyar el premi territorial del concurs de Ficcions en la seva tercera edició.

He guanyat altres certàmens de l'escola i continuu escribint per gust. Espero fer-ho bé.

marina.bsk@hotmail.com

http://www.fotolog.com/luna__demar

http://guspiresdemagia.blogspot.com