Guspires de màgia -3-

Guspira de màgia 3:

L'ànima va volar
i va topar amb el sostre
la vida va voler oblidar
deixant negre el seu rostre.

Tan petites són les portes
que passen a l'altra banda?
Com puc dir amb poques
paraules que busco la màgia?

Aroa.


T'has adonat alguna vegada, de que necessites alguna cosa i no saps què?
Com quan surts de casa i et deixes les claus.
Busco alguna cosa, i fins ara no he sabut el què, només que el camí me'l dóna la llum. Aquest matí, quan he obert les finestres i les cortines, i he començat a cercar la nova flor, m'he vist a mi mateixa buscant la màgia.
Es pot veure? La puc tocar? És a tot arreu o no és enlloc? Té olor? I color?
Quan la trobi ho sabré? Com?
La màgia... existeix?
Avui he rebut una rosa vermella amb els cantons negres.
Ha sigut la màgia que ha marcit aquesta flor? I jo? Em farà alguna cosa a mi?
Tinc totes les preguntes que tu em pots respondre. I la llum? per què m'estima tant? Ets tu la llum?
Diuen que una rosa vermella representa la perfecció. Recordo que vas dir que els meus errors i defectes eren perfectes.
Crec que sóc la persona que estava destinada a conèixer-te i cuidar-te.
Però ho vaig fer malament i ara no hi ets per treure'm la raó.
El dia que et trobi, et portaré les més de vint flors teves que tinc. Per que si de flor en flor es forma la perfecció, vull estar al teu costat per sempre.
Buscaré la màgia i quan la trobi, te la portaré per a que no t'abandoni mai, Níquel.