Nòmades

Un relat de: gypsy


Em sento estranya trepitjant aquesta terra, aquí vaig néixer, malgrat només vaig passar-hi una part minsa de la meva infantesa. Els pares van decidir emigrar a Mèxic durant el període en que va esclatar la guerra civil. Recordo la por, el silenci dins de casa mentre sopàvem. No dir, per no sentir.
El dia que vam marxar tots tres, el pare - sorrut i apagat - amagava una tristor difícil d'expressar. Deixava enrere els germans i els pares, com la mare. Però la mare plorava, mentre caminava carregada d'embalums i farcells. La història s'escriuria en unes altres coordenades a partir d'aquell moment. Jo, tenia deu anys aleshores, i em va aclaparar una sensació d'incertesa i d'abisme. Com si fóssim nòmades o delinqüents que fugien per haver fet quelcom dolent o irremeiable.
Un cop ubicats a Mèxic, paulatinament ens vam adaptar a la nova situació. El pare va trobar feina de professor de música, la mare cosia per encàrrec i anàvem fent. Recordo que escrivíem moltes cartes als avis i als oncles. També en rebíem moltes de cartes. Una d'elles ens va dur una notícia trista: havien afusellat el germà gran del pare, l'oncle Jaume. La mare somicava perquè no tindria un enterrament digne i perquè nosaltres érem lluny, a recer de l'horror que patia la resta de la família. Ens sentíem culpables d'haver fugit i de ser vius.

Em vaig casar amb en Guillem, ell també havia emigrat com nosaltres, el coneixia de les trobades que fèiem les famílies vingudes de fora, els dissabtes a la tarda en un bar que semblava una parada de fira. Feia decorats de teatre. Vam ser feliços pessigant segons de joia al temps que corria, escolant-se invisible enllà de les nostres vides. Va néixer la Núria, la nostra única filla. Un tresor de carn i ossos, un miracle d'ulls foscos i mirada escrutadora.

Quan van morir els pares vaig voler tornar al país d'origen. Necessitava tancar un cercle. No hi havia llambordes ni descampats, ni solituds tan fondes com quan marxàrem. Molts familiars havien defallit en la lluita pel nostre país petit. I jo, no em sentia d'enlloc, ni d'aquí ni d'allà. Com si algú m'hagués manllevat la memòria i n'hagués fet bocins del meu viure insignificant.
Ara, a les acaballes d'un temps cada volta més curt, cerco una identitat, un nom, una història coherent que em permeti retrobar la pau amb els meus fantasmes.



gypsy

Comentaris

  • Amb una gran capacitat de síntesi [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-05-2010 | Valoració: 10

    ens parles de tota una vida i de diferents personatges.
    Què trist sentir-se nòmada arreu del món!
    Em deixes destacar una expressió? "Sensació d'abisme". La trobo tan real i tan poètica al mateix temps!
    Una abraçada amb la meva admiració. (Compte que pesa molt.)

  • Com tota persona que és fora de casa seva[Ofensiu]
    llacuna | 16-05-2010 | Valoració: 10

    Em vaig casar amb en Guillem, ell també havia emigrat com nosaltres,

    No és necessari però pot passar, no? que en un país estrany busquis algú que visqui com tu. D'això de vegades em dient guetos, però jo crec que és humà.

    el coneixia de les trobades que fèiem les famílies vingudes de fora, els dissabtes a la tarda en un bar que semblava una parada de fira.

    I això de les fires? Ja ho semblen ja algunes trobades de gent, que juguen a futbol, es reuneixen als rius, o a altres llocs, normalment modestos. Un cop és, tant humà...

    Gràcies,

  • Off The Record...[Ofensiu]
    deòmises | 16-05-2010

    ...et diré que també t'estimo per ser gran dona, gran poetessa i per tenir una temperamental vitalitat.

    Aquests bultos m'agraden, no pas els de paquet ;)

    d.

  • Coincidim de nou![Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2010 | Valoració: 10

    Quan vaig llegir el teu relat, jo que ja tenia l'esborrany del meu, em va sorprendre moltíssim. Ambdues havíem interpretat el tema del repte com a emigrants que retornen al seu país. Les nostres protagonistes no tenen nom perquè potser no el saben. La d'aquest relat, fins i tot, afirma: "cerco una identitat, un nom, una història coherent que em permeti retrobar la pau amb els meus fantasmes.

    La història, narrada amb precisió, aporta els detalls de forma ordenada i embolcallada de poesia

    Enhorabona, gypsy!

    Núria

    PS: M'ha agradat molt aquest relat "per fer bulto", com serà un que escriguis seriosament!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

414638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu