No vull ser independentista tota la vida!

Jo sóc independentista perquè m'obliguen a ser-ho. Visc a un país on la gent es caracteritza per parlar en català. Tant a Catalunya com el País Valencià i ses Illes tenim uns trets peculiars que ens agermanen. Poc tenim a veure amb l'Estat que ens oprimeix.

Jo sóc catalanista perquè m'estime la meua terra. M'agrada lluitar per una llengua, per una cultura i per un sentiment que, malgrat les agressions, continuen dins de mi i de milers de persones. Perquè no volem perdre la nostra identitat.

Jo sóc pacifista perquè m'agrada viure i que la gent visca. Perquè per recuperar el que ens han furtat i és nostre no és necessari agredir a l'opressor. El que ens fa falta és perceverància, constància i paciència.
Podem atacar àgilment utilitzant un cervell que ells deixen de banda per unes mans buides de raons.

I si els catalans obtinguérem la, tant preciada, independència?

Doncs jo ja no seria independentista. No ho seria perquè ja viuria a una nació independent i lliure. Catalanista? És clar! La meua lluita i passió per la terra on m'he criat mai deixaran d'existir. Pacifista? Més que mai, ja que el meu sentiment d'odi contra els opressors cesaria fins al punt de desaparéixer.

Aspires a ser independentista tota la vida? Jo no, les meues aspiracions van més enllà d'un somni. Perquè lluitem per nosaltres i per la nostra història. Perquè ens oposem a les injustícies!

Independentista? Sí, però no per sempre...