Infantesa I

Un relat de: AiDuS

Des de sempre he tingut un afecte especial pels xiquets i la infància, però de fa uns dies la meua obsessió ha incrementat notablement.

Fa poc més d'un any vaig vindre a viure a València, cap-i-casal. Ací tot ho veia amb ulls diferents. El transport, l'oci, l'ecologia, les relacions, etc. Tot ho veia diferent, però no pitjor. També notava la diferència entre els xiquets del meu poble, Albaida, i els de València... És normal, els xiquets de poble segurament són més sociables.

A Albaida tenim poques escoles per escollir, un parell. Allí tots els xiquets són amics, s'ho passen bé entre ells, tots es coneixen. En acabar les classes tots van al mateix parc on continuen jugant junts amb la sorra, els tobogans...
Recorde la meua infantesa amb tendresa, tots els meus amics, els professors, els jocs i joguines...

A València, només a un barri ja pots trobar-te escoletes a muntons, parcs a muntons i... Xiquets a muntons! Sí, que entre ells tots són amics, però en eixir de classe cadascú se'n va a un parc o troba més xiquets diferents... Que no dic que siga pitjor, sinó diferent.

Està clar que tot això pot sonar a tòpic, segurament amb certesa, però és el que sent en aquestos moments...
Actualment, com ja he dit, visc a València i just baix de casa tinc una escoleta (Motiu pel qual he meditat, m'he posat nostàlgica i he escrit aquest text). Tots els matins em desperte amb els crits dels xiquets contents d'anar a classe a jugar i aprendre... És bonic tot plegat. De tant en tant isc a la finestra i els veig jugant al pati amb les engrunsadores, amb els pneumàtics (Curiosa joguina per a xiquets...), amb cordes de botar, amb l'aigua de la font, amb la sorra...

Amb tot això arribe a una conclusió: Malgrat les diferències entre Albaida i València (Poble i ciutat) segurament la infantesa dels xiquets no canvia tant... O sí?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

64300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com