Avellana

I escoltar-te mentre tu ni t'has adonat que hi estic al teu costat...
... I observar-te mentre tu ni t'has fixat que existisc...
Em vaig fixar en els teus texans, ja veus. I ara no hi ha detall que se m'escape...
Tens una lletra menuda i cursiva. Tractes el bolígraf amb suavitat i tendresa. Tot el contrari del que jo faig!
A cas no ens podem complementar?
... I he creat un joc entre tu i jo. Un joc amb unes normes concretes que tu desconeixes...
Per què creus que sempre t'asseus al meu costat?
M'agrada que la filera de cadires tremole mentre tu fas vibrar les teues cames.
Estàs nerviós?
M'agrada veure't jugar amb l'etiqueta de la botella d'aigua mentre el professor monologueja.
Estàs nerviós?
Recorde els primers dies d'observar-te...
Per davant, eixa cara tan perfecta. Armonia!
Per darrere, eixe monyo castany amb una minúscula cueta que et dóna eixa forma tan peculiar d'avellana.
Pels costats, eixe perfil que no em canse de recòrrer amb la mirada mentre estic al teu costat...
... I tu ni te n'adones...
Podria sentir-me estúpida esperant una mirada.
Podria arriscar-me i fer-te qualsevol pregunta inútil.
Podria seguir-te a l'eixir de classe per saber on vas.
No, no ho faré!
És tan màgic aquest moment... El moment d'anar a classe i sentir-te respirar al meu costat, ni més ni menys!