Suspire, ja ni respire

Com dir que estic feta un embolic? A qui dir-li tot el que sent?
Em sent sola, cegada, exaltada, encantada, enganyada, perduda, enamorada, amb por, amb ànsies, amb cura, amb desconfiança...

Fa temps que no parle d'amor i crec que ja no sé fer-ho. No sé com explicar el que sent per aquell xiquet, tampoc sé si és amor.
Capricis.

Em fa por, no és una relació fàcil. Tampoc tinc motius per sentir-me embolicada, no és tan difícil.
No ho sé, no sé el que vull o deixe de voler.

Per les nits no tinc son, durant el dia no sóc persona. L'imagine al meu costat a tothora. Suspire, ja ni respire.
Obsessió.

Mai he tingut una relació seriosa més enllà dels jocs carnals. Tampoc sé si vull arriscar-me, ni si estic preparada, ni si tot açò és cert...

I vull parlar-ho, però no sé com explicar-me. Si no sé el que realment sent, què he d'explicar?
Explicar el que sent és impossible. No ho sé.

Estic perduda dins de mi mateixa i jo sé de qui és la culpa...
I encara em plantege si és amor? Jure que els tombs que m'ha pegat el cor mentre escrivia aquestes línies no han sigut normals...