Canvi de papers...

Com has canviat, i jo també... Com hem canviat!

Fa només setze o dèsset anys necessitava de la teua ajuda per dutxar-me, per dormir, per vestir-me...

Fa només setze o dèsset anys era un objecte fràgil a les teues mans, una personeta a la que ajudar i veure crèixer!

Fa només setze o dèsset anys no imaginava que amb el pas dels anys les nostres funcions acabarien invertides...

Ara sóc jo qui t'ajuda. M'agrada.
A la dutxa, quan jugant amb l'aigua t'ofegue...
Per dormir, quan vora les deu de la nit vaig a posar-te el bolquer...
Quan em crides trista perquè no pots posar-te els pantalons...

Ara sóc jo qui té entre les mans un objecte fràgil, tendre, delicat... Una personeta a la que ajudar i veure crèixer!

I ara sóc conscient del pas del temps, de que hi ha molta diferència entre els 60 i els 80 anys, de que els avis i els néts estem per ajudar-nos...

I també sóc conscient de tot el que has fet per mi, per tots els altres néts, per tot el que has fet pels teus fills i familiars...

M'agrada. M'agrada veure't plorar, riure, sorpendre't, emocionar-te, enfadar-te, il·lusinar-te...
I sobretot, sobretot... M'agrada veure't viure!