No vull discutir per això (Infidelitat)

Saps que t'he estat lleial des del primer dia, que en cap moment t'he amagat absolutament res. T'he dit sempre la veritat, sempre, per molt dura o roïna que t'hagi pogut semblar. I si qualcú t'està enganyant, Xavier, ets tu mateix i no jo. Hem estat junts durant molt de temps. Anys, Xavier, anys. Hem fet moltes coses l'un al costat de l'altre. Hem rigut, hem plorar. Pràcticament, hem estat el que se'n diria una parella model. Ja saps que jo sempre vaig amb la veritat per davant. I sóc feliç així com sóc i com estic ara mateix, no tenc cap necessitat ni una de cercar ningú més, perquè la vida que estic vivint ara mateix m'omple tant que una mica més me faria rebentar. Així que, per favor, deixa de demanar-me tantes explicacions, deixa de controlar-me, no vulguis sebre on vaig ni on he estat, ni amb qui, ni per què faig tard a sopar. No ho vull, això, ni ho necessit. Ja som grans, som persones adultes i madures. I tu tampoc no ho necessites, perquè aquest comportament t'anirà menjant per dins fins a matar-te, i matarà això tan bell i tan, com dir-ho, especial, que hi ha hagut des de sempre entre tu i jo, des d'aquell primer moment que les nostres mans se fregaren involuntàriament. No hi pensis, treu-t'ho del cap i dedica't, simplement, a ser feliç, i ser-ho amb jo, amb aquesta vida tan fantàstica que vivim l'un al costat de l'altre. Tanmateix, què faries? Deixar-me? Maltractar-me? Contar-ho al meu marit? No té cap sentit, Xavier, seria pitjor, així sí que ho perdríem tot. Va, vine, acosta't. Va, no siguis així, deixa't fer. Abraça'm ben fort. Besa'm. Dolçament, com només tu ho saps fer. No, no passis pena, avui no tenc pressa: el gran és a ca un amic i al petit el deu haver acotxat en Jordi. Va, vine aquí, estima'm una vegada més.