Cercador

Llista categories

No trepitjava ni una ratlla.

Un relat de: Pau Mora

La veia gairebé tots els dies i més d'una vegada. Des de la finestra de casa ja la veia sortir i la seguia d'amagat. Semblava que caminés pels núvols, no trepitjava ni una ratlla. Tardava exactament un minut per anar a casa l’àvia, no es distreia amb desconeguts. Cada dia el mateix recorregut exacte, les mateixes passes idèntiques, els mateixos saltirons clavats, la mateixa dansa perfecte. Recorde que amb el seu vestidet blanc, portava al poble l’arc de Sant Martí. Sempre sortia de casa d’un saltet i feia equilibris per la vorera. Donava mitja volta a l’esquerra de la farola i mitja volta per la dreta de l’arbre. Xiulava sempre les set notes amunt i avall. De puntetes arribava al xamfrà jugant amb les seves trenes. I amb cinc salts a la pota coixa, travessava el carrer de Sant Eudald. Es mullava els llavis a la font i d’una passa llarga es plantava sobre la tapa de ferro del terra de l’aigua. Feia una giragonsa petant els dits i s’impulsava d’un bot per enfilar-se a la reixa del pati de l’Església. Agafada amb una sola mà com un malabarista equilibrista, creuava els peus sis vegades per saltar d’esquenes i aterrar al primer graó. Baixava els altres tres amb els peus junts, amb les seves sabates vermelles. Volava per sobre els quatre bancs de pedra i corria fins a la cantonada de l’antic carrer del Mussol per creuar-lo ballant.
Ara el carrer porta el seu nom; no l’hauria d’haver saludat.

Comentaris

Afegir comentari

Doncs...[Ofensiu]
Bonhomia | 18-11-2011 | Valoració: 10
... a mi el teu relat m'ha encantat. Ara bé, penso que el final té un toquet derrotista, i dins la meva opinió crec que això no és bo. T'ho dic a distància, és clar, corren temps incerts i tots tenim problemes, evidentment, però jo el súperradicalisme ja el vaig deixar. Segueixo protestant, però també m'agrada gaudir de l'escriptura com ara, per exemple, tu, involuntàriament, m'has permès. No trobo res de dolent en tot això.

Sergi
Home, vaja,...[Ofensiu]
Bonhomia | 18-11-2011
... jo capitalista no ho sóc i no ho he viscut mai, si vols que et digui la veritat. Potser es tracta de la subjectivitat, això si.

Sergi

l´Autor

Pau Mora

30 Relats

92 Comentaris

35044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Afegir a preferits

Biografia:

Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.

http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/

Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >