No tot és el què sembla

expressades en aquesta bonica poesia...
Primer de tot donar-te les gràcies pel teu comentari, m'ha agradat molt! Gràcies! I dir-te que jo si que feia temps que t'havia de comentar i llegir i encara no ho havia fet... :P He de confessar que és la primera vegada que tinc l'honor o el privilegi de llegir un dels teus poemes! I m'ha encantat! És genial aquesta poesia! I quanta veritat... res no és el què sembla... fins i tot la cosa més insignificant un dia qualsevol ens pot arribar a sorprendre i demostrar que res és el que sembla... ;)

Continuo llegint!

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

" La vida ens ensenya, cada cop que s'ensopega ". I tant! Quan més s'aprén és després d'una mala època. D'un error se'n extreu un munt de solucions! Aprenem dia dia, de cada error, de cada equivocació... La vida ens ensenya a cada pas, i nosaltres sense adonar-nos-en, ens anem formant, anem creixent, i ens anem convertint en persones diferents a la resta, en petits móns... i tot gràcies a aquestes petites ensopegades, que poc a poc ens ensenyen.

cada cop que s´ensopega..."
però... mai aprenem del tot... i tornem a ensopegar una i mil vegades més... és el preu que s´ha de pagar per ser JOVE...
quan un és vell (penso jo, no per experiència ) ja no hi ha causes ni motius per "ensopegar i caure"... és el càstic que s´ha de pagar per ser VELL...
sense ensopegar no hi hauria... revolades, ni ressurrecions, ni remontades ni retrobades ni noves il-lusions... l´important no és CAURE, sinó... aixecar-se, tornar a prendre el vol... creuant nous cels per estrenar i nous mars amb peixos d´altres colors...
no, no tot és el que sembla... el que està al cim... un dia o altre caurà... i el que està decaigut, emboirat per dolors i decepcions temporals... pujarà de nou per la muntanya de la vida...
què bé, tio! ets optimista i suprahumà... per això ets el OhCapita!!! i per més cops que la tempesta estampi contra el teu vaixell... segueixes navegant... oh gran Poseidó, DÉU DEL MAR!!!

La tristesa per un amor perdut, el desengany, la impotència per recuperar-lo...Encara que t'hagi fet mal i nosa, encara és dins el cor.
Molt bé de nou. (El corrector hauria posat "ny"....) Un petó amb regust marí!