No serà l'últim ho sento

Hola, només volia dir-te que me n'alegro que siguis feliç i estiguis bé sense mi. Jo també ho soc però a vegades em descobreixo plorant per a tu fins quedar-me adormida, encara a hores d'ara, després de 7 mesos de la teva marxa.

Estic bé però m'entristeix pensar que ja no estàs al meu costat. Estic bé però et trobo a faltar cada nit quan estic sola a l'habitació i anhelo cada record no viscut.

Estic bé, de veritat. Però tant de bo hagués sigut suficient l'amor que sentia per a tu per mantenir-te viu. Però mai va ser, tu erets conscient de l'impacte que tenies sobre la meva persona, tu erets conscient de com t'estimava i el que hagués donat per nosaltres, i tot i així vas decidir donar-ho tot a perdre.

Em vas deixar destrossada i amb el cor trencat. I el pitjor de tot, amb una esperança a la que aferrar-me tot i que em diguessis que no; el teu retorn a la teva vida que vas deixar abans d'anar-te'n un any. Ara havies de tornar i tot tornaria a ser com abans. Jo t'esperaria i tu em diries que mai m'havies deixat d'estimar, que estaves enamorat de mi, que ho volies tornar a intentar...

Crec que ja has tornat i no he tingut notícies teves. Les últimes van ser que havia deixat de ser l'amor de la teva vida.

Tinc la sensació que tu sempre seràs el meu.

Et volia enviar una postal des de Xina dient-te que res havia canviat per a mi, que t'estimo com el primer dia.
I ara tinc unes ganes irracionals de trucar-te i escoltar la teva veu.
Però el silenci és el millor que ens ha passat des de que em vas dir adéu.

Segueixo esperant el dia que ja no et trobi a faltar i tots aquests sentiments que encara sento a flor de pell s'esvaeixin. Mentrestant, et segueixo pensant constantment i preguntant-me què vaig fer malament. Sé que no ho he de fer, però no deixo de buscar el perquè i com m'has deixat d'estimar tan ràpid si quan estàvem junts et veia als ulls lo enamorat que estaves de mi.

Et mirava i veia un futur al teu costat. I mai m'he sentit així respecte de ningú. I fa tanta por.

Gràcies per ensenyar-me a estimar, encara que ara estigui afrontant les conseqüències.