Cogombre amb ales voladores i bolet amb tres potes

Escric sabent que mai m'atreviré a preguntar-te com estàs.
Escric perquè sé que seria massa intrusiu aparèixer ara a la teva vida.
Escric perquè ens he recordat, perquè has tornat a estar present.
Escric perquè, malgrat tot, sempre t'he desitjat el millor.

No et trobo a faltar, però tinc nostàlgia dels nostres records, de tot el que vam viure i compartir junts.

Encara recordo que vaig construir un futur a la meva ment amb tu. Encara recordo els noms que els hi volíem posar als nostres fills i on voldríem viure.

Érem el "Equipo A", però al final no vam ser tan bon equip com pensàvem.

No sé si a dia d'avui hauràs entès els motius pels quals no funcionàvem, però espero sincerament que no em guardis rencor. Vam arribar a un punt que no érem compatibles. Les nostres vides no encaixaven una amb l'altra. Estàvem en moments vitals molt diferents i a la llarga ens acabaria afectant.

En el seu moment jo em vaig repetir molts cops que en aquell "ara" no podíem estar junts, però potser hi hauria un futur on tornaríem a coincidir i podríem recuperar el temps perdut.

No saps tot el que et vaig arribar a estimar, no saps tot el que vas significar per la meva persona. Encara ara ets una part molt important de la meva vida, al final van ser molts anys amb tu.

Per aquest motiu em refugiava en un hipotètic futur al teu costat. Que si, després d'uns anys, quan jo hagués avançat el suficient i t'atrapés en el punt de la vida en el que estaves, podríem tenir la nostra vida somiada.

Ahir em vaig enterar que seràs pare.

Encara no em faig creus, me n'alegro molt per tu. No m'esperava per res que seria tan aviat. Era conscient que estaves molt lluny de mi en el camí, encara no he acabat ni els estudis jo, però igualment m'ha sorprès molt la rapidesa en què la teva vida ha evolucionat en aquests 4 últims anys.

No et mentiré, d'una forma o altra m'ha acabat afectant. Al cap i a la fi, tot i que la vida pot donar moltes voltes, aquesta circumstància tanca bastant en banda tot allò que vam imaginar. I m'ha sabut greu. No ho busco i tampoc ho vull ara meteix, però em reconfortava pensar que sempre hi haurà aquesta possibilitat de retrobar-me amb tu en el temps. I ara sé que ja no.

No obstant això, em fa feliç saber que les coses et van bé i tens tot allò que anhelaves. Ho has aconseguit. Sé que sempre has volgut formar una família i fer teu allò que estimes.

Sempre t'estimaré. Sé que hi has deixat de creure i que potser fins i tot dubtes de si les coses que vam viure van ser reals o no, no t'ho tindré en compte. Però com et vaig dir un dia, seràs impossible d'oblidar. M'agradaria pensar que tu a vegades també em recordes, i espero que no tot sigui dolent. Jo ho faig de forma bonica.

Moltes gràcies per tot el que em vas fer sentir. Vas ser el meu primer amor i sempre tindràs un lloc dins meu. Vaig aprendre molt de tu, de veritat. M'emporto moltes coses maques dels nostres anys junts.

Et desitjo el millor i sento molt haver-te fet tan mal, però em vaig prioritzar i ho tornaria a fer un altre cop. Crec que és valent estimar-se a un mateix i saber quan no és el moment. Sé que no hi estaves d'acord, però era el millor que podria haver fet pels dos. Espero que ara ho vegis. No estàvem bé, es va intentar però la flama s'apagava i no hi havia forma de revifar el foc.

Moltes felicitats i espero que tinguis tot el que et mereixes. Des de la distància seguiré estant orgullosa de tot el que aconsegueixis.

T'estimo.
La teva boleta amb cara de preciosa.