"Et desitjo el millor"

"et desitjo el millor" em vas dir des del primer dia que em vas deixar. I això ho has anat reiterant tots els cops que hem parlat des d'ençà. Que egoista aquestes paraules quan el millor per a mi erets tu i encara així, em desitjaves el millor mentre te n'anaves.

Han passat 11 mesos ja i avui et torno a plorar. Feia molt que no ho feia, però a vegades m'envaeix el teu record i tot el que vam viure junts. Per una cançó, per una peça de roba, per una postal... a vegades és inevitable.

Ja estic bé respecte de nosaltres. El temps ha fet la seva feina i ja no et trobo a faltar. Ja no trobo a faltar els teus braços, les teves carícies i els teus petons al front. Però avui sí, ho sento. Ara mateix sí.

Crec que mai podré entendre què ens va passar. Veig les fotos i vídeos junts i se'ns veu tan enamorats. Crec que mai arribaré a entendre com es pot escapar l'amor tan ràpid quan s'ha estimat tant. Tot el que ens donàvem mútuament era d'un altre món, recordes? I tot se'n va anar amb tu. Recordo lo feliç que em feies. Recordo sentir-me estimada, valorada, respectada, forta. Erets l'home de la meva vida saps? Tot el que em mereixia i volia. Com es pot oblidar tot això en un any? No es pot.

Es pot deixar de sentir, deixar d'estar enamorada. Però no puc començar de zero, mai podré. Tot el que em vas donar es quedarà amb mi, lo bo i lo dolent. Perquè ara mateix soc la persona que soc gràcies a tu. De tu he après què és el que vull i com em mereixo que m'estimin. I, tristament, també he après a deixar anar a algú que estimes amb totes les teves forces.

Ha sonat la cançó "The last bit of us" i l'he sentida tota junt amb un vídeo que vaig enviar-te pel teu aniversari. Ara puc dir que tot el que diu la cançó és cert, perquè per fi t'he deixat anar. He plorat sí, és cert. Però per tota la felicitat que em vas donar. Tot el que vam viure va ser increïble. T'estaré eternament agraïda per com em vas fer tocar el cel.

Ja no et trobo a faltar d'aquesta forma. Estic molt bé i feliç. Encara no sé si més que amb tu, però he aconseguit estar bé.

Com he dit, mai entendré com vas deixar d'estar enamorat de mi, com, després de tot el que ens donàvem vas preferir estar sol a estar amb mi. Però això és un debat intern que crec que mai resoldré i ho hauré d'anar assumint. Sí que és cert que aquest fet m'ha creat una inseguretat i és que m'ho tornin a fer. Que del no-res, em deixin perquè ja no volen estar al meu costat, perquè no entenc com vas deixar de voler d'estar amb mi amb lo feliços que ens fèiem i lo molt que ens estimàvem, però aquesta por és una por que hauré de treballar d'ara en endavant per mi sola, ja que sé que no tens una resposta concreta. Sé que no pots obligar al teu cor a sentir algo que no sent. Sé que no es pot controlar deixar d'estar enamorat d'una persona. Però tant de bo en el seu moment haguessis apostat per nosaltres. Les coses serien molt diferents.