No és terra per a desconfiats

Un relat de: Xantalam

*


Brindem per l'antimón, amor!
Omple'm la copa, a vessar,
de saba roja ferida de compassió,
de nèctar roig i ambrosia.
Només tu i jo ens salvarem, com Promethea,
farem el trànsit a la immatèria,
que no és terra per a desconfiats
(com digué Sartre).
Abraonats a la intuïció i a la golosia de la màgia,
arribarem al planeta de l'imaginari;
despullats de raó i d'enteniment
penetrarem el misteri que s'amaga rere el mirall
del món -el que diuen que és real-
Si em segueixes, amor, guaitaràs
un poble amb quatre sols i dues llunes,
on les reines són abelles que liben flors gegants,
i els vents bufen a cau d'orella fones de melodies
i la mar i la sorra et bressolen mentre voles.
Si no tens por de voltejar l'enteniment,
d'allotjar-te en la casa boja de la fantasia,
podràs fitar, en aquest món finit,
un estel d'infinitud; homes i dones llaurant el camí
de la matèria a la ment, en el país on les paraules
no cal buscar-les, elles, lliures, et troben a tu.














Comentaris

  • El títol em recorda a....[Ofensiu]
    llamp! | 05-06-2009

    "No és país per a vells", aquella pel·lícula guanyadora de varis Oscars fa un o dos anys, no recordo. Per cert... només de veure algún trailer d'aquesta pel·lícula.... Quina por!

    Entre tanta divagació filosòfica, de mites i raonaments diversos em perdo. El teu poema l'interpreto com això: una divagació filosòfica tintada de poesia. Experiment de difícil execució i complexa aplicació. Te'n surts notablement bé...

    Si Sartre era existencialista i deia frases com la del títol del poema... no sé en quin context ho va dir, però bé, el tema s'escau a la imatge triada per aquest repte.


    Coses així han succeït en la histròria del cinema i la filosofia: el "ditirambo" de Nietzsche se'l podria associar a una imatge de "John Rambo" (el Sylvester Stallone en la saga bèl.lica). No seria tant extrany associar al "superhome" del filòsof alemany amb un còmic de llegenda, anomenat "Superman".

    llamp!

  • El comentari del RPV 87: Promethea[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 04-06-2009

    De la matèria a la ment. Els humans, tal com ensenya en aquesta ficció una de les antigues Promethea a la nova heroïna, som éssers amfibis que podem moure'ns entre allò material i allò imaginari. El teu poema no sols és bellíssim, sinó que has copsat meravellosament, tant des del punt de vista filosòfic com des del punt de vista plàstic, els móns de la immatèria dibuixats i entintats, respectivament, per J. H. Williams i per Mick Gray. Si algú ha llegit i ha mirat amb una certa atenció les imatges, s'adona de seguida de la mestria amb què has sabut reflectir-les amb els versos i les figures que has escollit. Totalment d'acord: no és terra per a desconfiats.

    Una abraçada, Xantalam

    DP

  • Omplint utopies de contingut...[Ofensiu]
    Fidel | 04-06-2009

    Després del que et va comentar la Dolça Parvati, poques coses em queden per dir... Sí, que és una molt bona crítica la seva.
    Deixa'm dir-te quelcom més. Un poema amb molta càrrega profunda, com a mi m'agrada la poesia: amb imatges precioses. Un poema que sap reinventar utopies, fantasies pendents i/o impossibles. Un equilibri encomiable entre bellesa i subtil compromís. Tan de bo els mots un dia et cerquin, però mira per on, tu cercant-los has arribat fins aquí.
    Enhorabona i, per cert..., també felicitats per tots els teus reptes (tan organitazatius com els creatius).
    Nota: no t'he comentat el "No canta, la sirena". Dóna'm temps.

    Una abraçada!,
    Fidel

  • puc venir jo també?[Ofensiu]
    ESTEL | 04-06-2009 | Valoració: 10

    prometo embriagar-me de la màgia i no fer nosa.
    M´ha encantat, molt i molt aquest poema.
    No vull comentar gaire, simplement gràcies per haver-ho escrit i jo poder llegir-lo.

    Ho torno a dir, m´ha ecantat. És màgic.
    Una forta abraçada

  • el do de volar[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-06-2009 | Valoració: 10

    excel.lent poema.

    D' un mon oniric , peró no per aixo irreal,
    doncs tot el que es pensa,
    pot ser viu i palpable,
    pero nomes per les ments amb ales ,
    per els que tenen el do de volar pels somnis,

    Avet

  • Carai !![Ofensiu]
    lluis perealbert | 04-06-2009

    Carai quin tros de poema.la fotografia es per mirar-la una bona estona ,tens un bon nivell i es nota.
    Si en la vida l'abella fos la reina i naltros les flors vent segur que el mon tindria un to diferent , endins del indret fèrtil de la memòria i nadons per tornar ha imaginar un mon nou.

  • Potser, xicona,...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-06-2009

    ...massa 'filosòfic' per mi, aquest poema. I no vol dir que no m'agrade; sinó que l'he tingut que rellegir quasi tres vegades per comprendre'l.
    ¿Cal afegir que sóc de 'poble', no 'escessivament' culte, poc despabilat, i i més del 'carpe diem'?
    Potser ho has notat -i ho notaràs- en les darreres perticipacions/intervencions als RPV.: jo, sempre que puc, 'fent broma'! Potser és una forma de defensa.. Però tranquil·la; no m'ho faré mirar pel psiquiatra!!!

    PS. I ara, seriosament, encantat -la dona també- d'haver estat encara que només una estona amb vosaltres.

    Salut i rebolica, amics!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic