No és la memòria, estúpid!

Un relat de: Jana Cooper
A Tu, si és que hi ets en algun lloc no molt lluny de mi, m’agradaria demanar-te perquè no em moro d’una punyetera vegada. Perquè continuo mal vivint amb un cos que no em respon i un cervell que ja no pensa? Ajuda’m a marxar que ja res em reté aquí en aquesta presó funesta en que m’he convertit. Ah no, no em diguis que és per la meva família que m’arrossego com un tros de carn sense ànima. Massa vegades he posat la família per excusa quan encara era jo o això em semblava. A vegades, quan encara hi veig clar, en aquella mínima i dolorosa fracció de segon, l’ombra de la sospita que mai vaig ser jo em devora, se’m menja sencer. Diuen que qui no ha sabut viure no sap morir. No he sabut viure. Tota la vida he temut perdre en totes les partides, tremolant de por en cada cantonada, sentint a tothora el fred encastat als ossos. Víctima de la cobdícia de la por, que no m’ha abandonat mai, no he deixat entrar a ningú. Jo sol, jo sol m’ho he fet tot. Que valent, que fort! Bah! Collonades! Sol i ben sol que m’he sentit sense estar-ho. Ningú em coneix, ningú sap qui sóc ni jo mateix. I ara només puc plorar en silenci, anar-me’n a dormir i desitjar despertar per fi d’aquest malson que és la meva vida.

Comentaris

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Molt bon relat des d'una perspectiva original i sincera.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 14-04-2015 | Valoració: 10

    Em fa pensar en les persones que, amb raó o sense, pensen que la seva vida no val prou la pena. Crec que n'hi ha bastantes, lamentablement, sobretot amb la crisis actual.

    Jo crec que el més normal és que la vida sigui amarga però d'una amargor a vegades dolça. Cal mirar de remoure els obstacles que impedeixen de tenir una vida millor.

    Felicitats pel relat.

    A reveure.

  • Deu ni do...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-04-2015 | Valoració: 10

    ...aquest relat és contundent. Hi ha moltes persones que pensen això mateix, la por agarrota l'ànima i no deixa que la vida és gaudeixi completament. Si fos tan fàcil com prèmer un interruptor i acabar, encara hi hauria molta més gent que diria la famosa frase "apaga y vamonos". Però hi ha una altra cara de la vida, una vida d'experiencies, no sempre agradables però interessants si un ho mira fredament. La meva mare sempre deia que abans de prendre una gran decisió s'havia de consultar amb el coixí. Després d'una gran tormenta més tard o més d'hora surt el Sol, i el que semblava el final, tan sols és un començament.
    Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-04-2015 | Valoració: 10

    UN BonBon relat
    Montserrat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jana Cooper

Jana Cooper

14 Relats

28 Comentaris

10190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”

Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!