Cercador
Amb forma de cor
Un relat de: Jana CooperLa Marina té set anys. Aquesta tarda de finals de juny es troba a la terrassa amb la seva àvia. La iaia cus i la néta juga. En un racó de la terrassa descansa un bagul antic, majestuós de fusta ferma i sòlida. Avui la Marina s'ha decidit a remenar-lo a veure què hi troba. Entre un munt de revistes velles i postals antigues, les seves manetes ensopeguen amb un vano de color negre amb puntes molt vistoses, una manyopla de llana de color rosa i altres estris sense identificar. Un objecte reclama la seva atenció; el pren curosament entre les seves mans per tal examinar-lo amb atenció: és un joier de fusta amb forma de cor. La seva àvia se la mira de reüll mentre sospira amb resignació. Quan té a la seva néta a prop li explica la història que s'amaga rere el vell objecte ara recuperat.
-Aquest joier li va regalar a la teva mare el seu primer xicot que va morir fent el servei militar. Ho va passar molt malament la mare. Ningú es pensava que se'n sortís, però ho va fer. Després va conèixer el teu pare, es van casar i van tenir dues filles: La teva germana i tu.
La néta somriu perquè aquesta part de la història li agrada més. Pensar que la seva mare havia estimat un altre home que no era el seu pare, no li feia ni gens ni mica de gràcia.
La Marina n’ha fet cinquanta. Ha enterrat a la seva estimada àvia, el pare i ha passat per un divorci. Ara que la mare viu en una Residència, ella i la seva germana Lídia, tornen a la vella casa familiar per endreçar les coses de la mare. Després de passar uns quants dies netejant i triant allò que volen conservar, al fons d'un calaix apareix de nou el vell joier. Un altre cop el joier amb forma de cor. La Marina com aquella nena que va ser el pren curosament entre les seves mans. Ara però sense recança l’obre molt a poc a poc i a dintre hi descobreix una foto d'un xicot molt jove, vestit de soldat. A darrera la foto hi llegeix una data i un nom: Febrer 1948, Eduard.
Quan passats els anys algú altre remeni entre les coses de la Marina en algun indret inesperat, hi trobarà el joier amb forma de cor discret com sempre. Desitja de tot cor que aquest algú faci com ella i conservi el joier com un petit homenatge vers aquell pobre xicot que la seva mare mai no va deixar d'estimar. Aquell pobre xicot que va morir lluny de casa sota una bandera que mai no va ser la seva.
-Aquest joier li va regalar a la teva mare el seu primer xicot que va morir fent el servei militar. Ho va passar molt malament la mare. Ningú es pensava que se'n sortís, però ho va fer. Després va conèixer el teu pare, es van casar i van tenir dues filles: La teva germana i tu.
La néta somriu perquè aquesta part de la història li agrada més. Pensar que la seva mare havia estimat un altre home que no era el seu pare, no li feia ni gens ni mica de gràcia.
La Marina n’ha fet cinquanta. Ha enterrat a la seva estimada àvia, el pare i ha passat per un divorci. Ara que la mare viu en una Residència, ella i la seva germana Lídia, tornen a la vella casa familiar per endreçar les coses de la mare. Després de passar uns quants dies netejant i triant allò que volen conservar, al fons d'un calaix apareix de nou el vell joier. Un altre cop el joier amb forma de cor. La Marina com aquella nena que va ser el pren curosament entre les seves mans. Ara però sense recança l’obre molt a poc a poc i a dintre hi descobreix una foto d'un xicot molt jove, vestit de soldat. A darrera la foto hi llegeix una data i un nom: Febrer 1948, Eduard.
Quan passats els anys algú altre remeni entre les coses de la Marina en algun indret inesperat, hi trobarà el joier amb forma de cor discret com sempre. Desitja de tot cor que aquest algú faci com ella i conservi el joier com un petit homenatge vers aquell pobre xicot que la seva mare mai no va deixar d'estimar. Aquell pobre xicot que va morir lluny de casa sota una bandera que mai no va ser la seva.
l´Autor
14 Relats
28 Comentaris
11619 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!
Últims relats de l'autor
- Catalans de primera
- No és la memòria, estúpid!
- On s’amaga la llibertat?
- Avui m’he mirat al mirall
- Gracias por ser tan franco
- A vegades passen coses
- El dia que el món es va ensorrar
- El somni d’una nit d’hivern
- Un paio com jo
- Mica
- Estic trista perquè vull
- Amb forma de cor
- Espaguetis amb tonyina
- Recordo quan