Amb forma de cor

Un relat de: Jana Cooper
La Marina té set anys. Aquesta tarda de finals de juny es troba a la terrassa amb la seva àvia. La iaia cus i la néta juga. En un racó de la terrassa descansa un bagul antic, majestuós de fusta ferma i sòlida. Avui la Marina s'ha decidit a remenar-lo a veure què hi troba. Entre un munt de revistes velles i postals antigues, les seves manetes ensopeguen amb un vano de color negre amb puntes molt vistoses, una manyopla de llana de color rosa i altres estris sense identificar. Un objecte reclama la seva atenció; el pren curosament entre les seves mans per tal examinar-lo amb atenció: és un joier de fusta amb forma de cor. La seva àvia se la mira de reüll mentre sospira amb resignació. Quan té a la seva néta a prop li explica la història que s'amaga rere el vell objecte ara recuperat.
-Aquest joier li va regalar a la teva mare el seu primer xicot que va morir fent el servei militar. Ho va passar molt malament la mare. Ningú es pensava que se'n sortís, però ho va fer. Després va conèixer el teu pare, es van casar i van tenir dues filles: La teva germana i tu.
La néta somriu perquè aquesta part de la història li agrada més. Pensar que la seva mare havia estimat un altre home que no era el seu pare, no li feia ni gens ni mica de gràcia.


La Marina n’ha fet cinquanta. Ha enterrat a la seva estimada àvia, el pare i ha passat per un divorci. Ara que la mare viu en una Residència, ella i la seva germana Lídia, tornen a la vella casa familiar per endreçar les coses de la mare. Després de passar uns quants dies netejant i triant allò que volen conservar, al fons d'un calaix apareix de nou el vell joier. Un altre cop el joier amb forma de cor. La Marina com aquella nena que va ser el pren curosament entre les seves mans. Ara però sense recança l’obre molt a poc a poc i a dintre hi descobreix una foto d'un xicot molt jove, vestit de soldat. A darrera la foto hi llegeix una data i un nom: Febrer 1948, Eduard.
Quan passats els anys algú altre remeni entre les coses de la Marina en algun indret inesperat, hi trobarà el joier amb forma de cor discret com sempre. Desitja de tot cor que aquest algú faci com ella i conservi el joier com un petit homenatge vers aquell pobre xicot que la seva mare mai no va deixar d'estimar. Aquell pobre xicot que va morir lluny de casa sota una bandera que mai no va ser la seva.

Comentaris

  • Mals refugis persistiren.[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-11-2013 | Valoració: 10

    L'exili, les memòries... la clandestinitat... anys durs. Meravellós relat.


    Sergi

  • Tendre i bonic[Ofensiu]
    daniela | 10-11-2013 | Valoració: 7

    Es una història molt tendre!!!

l´Autor

Foto de perfil de Jana Cooper

Jana Cooper

14 Relats

28 Comentaris

11127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”

Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!