Mica

Em dic Mica i sóc una gateta siamesa. No perdré el temps fent veure que sóc modesta i humil perquè no ho sóc i a més em sembla una actitud pròpia de perdedors. Sóc elegant, preciosa i amb uns ulls blau- gris que enamoren. I sí, sóc feliç. Tinc tot el que vull. Visc en un àtic meravellós no gaire gran però suficient per a mi amb una terrassa solejada, plena de plantes i amb una esplèndida gandula on m'estiro per prendre el sol sempre que em ve de gust.
L'Emma viu amb mi i s’encarrega de que no em manqui mai de res. M’acompanya al veterinari quan cal, m’alimenta amb àpats suculents i en el rebost no hi falta mai res del meu gust. El pernil dolç recent tallat ben primet em torna boja! A les nits dormim juntes perquè m’ encanta arrupir-me entre les seves cames sobre el llit. Avui em sembla que té un sopar amb uns amics i a mi no m’agraden les visites; em retiraré a la cambra tan bon punt arribin. No els suporto, tots volen fer-se els simpàtics i apa a tocar-me el cap tan si com no. Bé, hi ha un amic de l’Emma, en Ricard, que aquest sí que m’agrada que m’acariciï. No cal dir que això provoca comentaris d’enveja dels altres convidats però, que voleu que us digui, m’encanta fer-los enrabiar.
Buf, quina son i quina mandra. Aniré a estirar-me al meu sofà a fer una becaineta i potser un altre dia us explicaré com va ser que l’Emma va tenir la sort de trobar-me. Mèu!