No em feia falta... (Gelosia)

Un relat de: Leela

No em calia remenar-li les butxaques dels pantalons quan tornava cansat de l'oficina i, després de posar-se el pijama els hi treia el cinturó i els deixava al cubell de la roba bruta, buscant algun petit detall que el delatés, potser un trosset de nota rebregada amb un número de telèfon escrit a mà o la factura d'un restaurant, i donar-los la volta perquè el sabó no els deixés clapats; ni cercar cabells llargs enganxats entre els punts del jersei i olorar-li el coll de la camisa que li havia regalat pel seu aniversari, que a ell no li agradava gens però se la posava per complaure'm, abans de ficar-ho tot dins la rentadora.

Tampoc no tenia cap necessitat d'espiar els missatges del seu mòbil quan es quedava mig adormit al sofà, amb el televisor encès, després del dinar del diumenge quan tothom havia marxat i ja havíem desat a la cuina les darreres copes amb aquelles gotetes de vi negre que tant costaven de netejar quan tacaven les tovalles, hores d'ara encara sobre la taula i plenes de molles.

Mai vaig gosar esperar-lo a la sortida de la feina, mig amagada, vestida amb robes que habitualment no em posava i que, per tant, ell no reconeixeria, dissimulant, fent veure que mirava un aparador, i perseguir-lo acalorada quan intentava agafar l'autobús o un taxi, segons el temps del que disposava, s'aturava en un carrer desconegut i feia els darrers metres a peu, per no aixecar sospites.

Tan sols havia de mirar-lo quan, de vegades, es quedava uns segons pensatiu i, de cop i volta, somreia distret, com si alguna paraula que en aquells instants voleiés per l'aire li suggerís alguna de les múltiples estones que havien compartit o com si alguna imatge, etèria, li recordés com n'havia estat de feliç.

Comentaris

  • Bonisssim[Ofensiu]
    Jimbielard | 07-02-2008 | Valoració: 10

    osti. m´ha agradat moltissim.. m´encanta com escrius.. llegeixo, acabo, i tinc ganes de tornar-lo a llegir unes quantes vegades més. FELICITATS!!
    el tinc a preferits!!

  • vdke qerq3 | 07-02-2008 | Valoració: 9

    de vegades, és cert que la gelosia és un sentiment prou palpable...

    de tota manera, crec que has sabut descriure'l amb paraules exactes, amb fets evidents i clars, preciosos...

    així, la gelosia ha semblat bellesa...

  • el pitjor de...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 07-02-2008

    ...tot és quan la gelosia apareix sense causa i destrossa la parella! Ai la gelosia...

    M'encanta el final!

    Una abraçada!

  • Lilith | 05-03-2007

    M'ha agradat molt aquest joc de fer i no fer que evidència l'evidència. També el detall aquest del final "tan sols havia de mirar-lo...", una d'aquelles subtileses d'aquells que més que mirar veuen. Molt bo.

  • Obert[Ofensiu]
    ciosauri | 25-02-2007 | Valoració: 10

    Pels comentaris que segueixen el relat veig que és més obert, encara, del que imaginava quan l'he acabat de llegir. Tothom està d'acord amb el seguiment del dia a dia i dels petits detalls i el que fa fer la gelosia, pero té raó, la dona? Ho accepta o ho pateix amb intensitat? Cadascú ho llegeix a la seva manera...

  • quina delicadesa[Ofensiu]
    atram | 28-01-2007

    la d'aquesta dona, quina serenor exerceix des del coneixement profund de la persona que estima!
    El personatge creat realment és una meravella. El tò relaxat de la prosa l'acompanya. Deixa'm ser agosarada, i dir-te que hi veig aquí rastres de la Leela, sempre serena, sempre sàvia, sempre atenta, sempre sabent escoltar des del cor, mirant als ulls dels que estima.
    M'has impresionat.
    El gran llistat que expliques, i que compliria la majoria d'humanitat , homes i dones, malauradaemnt, incapaços de comprendre des del respecte, demostra com d'obssessiva pot esdevenir la desconfiança.

    Com sempre, una prosa impecable, delletrejant petits detalls qüotidians que ens enmarquen l'escena des de la plàstica que ens donaria una fotografia, o una escena d'un film.

    I no és la primera vegada que t'ho dic. És que trobo que tens una manera d'escriure que ens arriba directe, que avança sense presses però sense pauses ni baixades de tò, mantenint sempre aquest discórrer sostingut, mostrant diferents escenes encadenades per punts...que és com si veiéssim una pel·lícula bona! (i a mi m'agrada tant i tant el cinema!).

    Res hi sobra. No hi trobo pegues (ho sento!).

    Saber viure endavant des de la felicitat que hem tingut, no des de la que hem perdut. La gran lliçó!

    una forta abraçada!

    atram

  • De tant natural...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-12-2006 | Valoració: 10

    resulta entranyable aquesta visió que ens proposes de la gelosia. La convivència i, sobre tot el coneixement de la parella fa que sigui possible aquesta intuició que planteges.
    Has creat un relat àgil en la seva lectura i una temàtica de fons interessant.
    Felicitats i una abraçada

  • Comprensió i tolerància[Ofensiu]
    Frèdia | 15-12-2006 | Valoració: 10

    D'ençà que s'ha posat en marxa el concurs, el web ha patit un allau de relats que volen acomodar-se, sigui com sigui, a algun dels apartats proposats. N'he llegit uns quants. Uns es fan de bon llegir, altres semblen forçats a representar un paper sense cap ganes. Poc m'han semblat del tot naturals. Aquest és un d'ells. No podia ser un argument més senzill. Tampoc has pretès fugir de cap tòpic. I en canvi el resultat és un relat gens tòpic i poc senzill. M'agrada aquesta visió que planteges de la gelosia. La visió tan comprensiva de la dona que només li cal mirar al marit per saber què passa exactament, i no li fa cap retret, més aviat mostra un respecte inusual. Has elaborat un relat on els sentiments viscerals, primaris han estat desterrats a favor d'uns altres de més profunds i tolerants. La història m'ha atrapat tant que diria que el relat és d'obligada publicació. Felicitats de tot cor!
    Una abraçada,
    Fredia

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

121069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)