No em feia falta... (Gelosia)

osti. m´ha agradat moltissim.. m´encanta com escrius.. llegeixo, acabo, i tinc ganes de tornar-lo a llegir unes quantes vegades més. FELICITATS!!
el tinc a preferits!!

de vegades, és cert que la gelosia és un sentiment prou palpable...

de tota manera, crec que has sabut descriure'l amb paraules exactes, amb fets evidents i clars, preciosos...

així, la gelosia ha semblat bellesa...

...tot és quan la gelosia apareix sense causa i destrossa la parella! Ai la gelosia...

M'encanta el final!

Una abraçada!

M'ha agradat molt aquest joc de fer i no fer que evidència l'evidència. També el detall aquest del final "tan sols havia de mirar-lo...", una d'aquelles subtileses d'aquells que més que mirar veuen. Molt bo.

Pels comentaris que segueixen el relat veig que és més obert, encara, del que imaginava quan l'he acabat de llegir. Tothom està d'acord amb el seguiment del dia a dia i dels petits detalls i el que fa fer la gelosia, pero té raó, la dona? Ho accepta o ho pateix amb intensitat? Cadascú ho llegeix a la seva manera...

la d'aquesta dona, quina serenor exerceix des del coneixement profund de la persona que estima!
El personatge creat realment és una meravella. El tò relaxat de la prosa l'acompanya. Deixa'm ser agosarada, i dir-te que hi veig aquí rastres de la Leela, sempre serena, sempre sàvia, sempre atenta, sempre sabent escoltar des del cor, mirant als ulls dels que estima.
M'has impresionat.
El gran llistat que expliques, i que compliria la majoria d'humanitat , homes i dones, malauradaemnt, incapaços de comprendre des del respecte, demostra com d'obssessiva pot esdevenir la desconfiança.

Com sempre, una prosa impecable, delletrejant petits detalls qüotidians que ens enmarquen l'escena des de la plàstica que ens donaria una fotografia, o una escena d'un film.

I no és la primera vegada que t'ho dic. És que trobo que tens una manera d'escriure que ens arriba directe, que avança sense presses però sense pauses ni baixades de tò, mantenint sempre aquest discórrer sostingut, mostrant diferents escenes encadenades per punts...que és com si veiéssim una pel·lícula bona! (i a mi m'agrada tant i tant el cinema!).

Res hi sobra. No hi trobo pegues (ho sento!).

Saber viure endavant des de la felicitat que hem tingut, no des de la que hem perdut. La gran lliçó!

una forta abraçada!

atram

resulta entranyable aquesta visió que ens proposes de la gelosia. La convivència i, sobre tot el coneixement de la parella fa que sigui possible aquesta intuició que planteges.
Has creat un relat àgil en la seva lectura i una temàtica de fons interessant.
Felicitats i una abraçada

D'ençà que s'ha posat en marxa el concurs, el web ha patit un allau de relats que volen acomodar-se, sigui com sigui, a algun dels apartats proposats. N'he llegit uns quants. Uns es fan de bon llegir, altres semblen forçats a representar un paper sense cap ganes. Poc m'han semblat del tot naturals. Aquest és un d'ells. No podia ser un argument més senzill. Tampoc has pretès fugir de cap tòpic. I en canvi el resultat és un relat gens tòpic i poc senzill. M'agrada aquesta visió que planteges de la gelosia. La visió tan comprensiva de la dona que només li cal mirar al marit per saber què passa exactament, i no li fa cap retret, més aviat mostra un respecte inusual. Has elaborat un relat on els sentiments viscerals, primaris han estat desterrats a favor d'uns altres de més profunds i tolerants. La història m'ha atrapat tant que diria que el relat és d'obligada publicació. Felicitats de tot cor!
Una abraçada,
Fredia