Alex Alexis (Èxit/Fracàs)

Un relat de: PERIS

Soc un triomfador, tinc tot el que tota persona pot desitjar, no diré que no estic hipotecat, soc persona de projectes personals i això demana invertir diners, siguem realistes. Jo soc una persona ocupada, soc un actor de la vida moderna, m'agrada anar estressat i dir que no tinc temps per ningú. Això em fa interessant.

Avui havia de ser un dia important, la noia que acabava d'entrar a l'oficina començava a somriure'm, això volia dir que aviat la podria tindre dintre de la meva col·lecció. El sis és el meu numero preferit, potser per això els hi dic sempre que són la sexta; és un bon numero tenint en compte que tinc l'edat de crist i un fill.

Mentre baixava les escales, em va semblar eterna la disputa que tenia cada dia amb el pudent i barbut rodamón del meu portal, que sempre em parava per demanar-me en silenci que li poses un comentari en una llibreta, potser devia ser mut. Abans de tirar el paper a la brossa del final del carreró, vaig mirar el "poema" que em dedicava en aquella ocasió…

Deixa'm un comentari,
vull veure paraules
dedicades al meu art.

No importa la veritat,
què és la realitat?
és mentida el que som.

Ho apuntaré al diari,
tindràs les meves
en un lloc amagat

Creu com vulguis viure,
una mentida es veritat
si te la creus d'amagat.

No li penso posar mai cap comentari.

Comentaris

  • Interessant...[Ofensiu]
    2silencis | 28-08-2009

    Aquells "fantasmes" que passen per la vida sense aturar-se a escoltar, a assaborir les petites veritats i deixen que les coses autèntiques es perdin.
    Són aquells que se senten massa ocupats per trobar als demés, cercant omplir la seva vida de no se sap què.
    Per cert, he vist que algú s'ha sentit aludit personalment en els comentaris? Deus haver fet diana...

  • gypsy | 05-04-2007 | Valoració: 10

    brutal el poema del rodamón, magnífic i cru. Bell.

  • què vols que et digui... pobre...[Ofensiu]
    k-paxià | 05-04-2007

    En primer lloc, no tinc l'edat de Crist (a no ser que tu tinguis entès erròneament que Crist va morir als 32 anys).

    En segon lloc, el número és 4 (quatre) i no 6 (sis).

    En tercer lloc, JO no sóc, ni seré mai, com tu (o el que s'intueix de tu de com penses de la gent que no coneixes... trist).

    En quart lloc (i últim), TU no em coneixes... i que sigui l'última vegada que em fas servir a MI per un "relat" que, a més de pobre, és completament fals, feridor i ruin.

    Adéu Àlex.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: