Acabat... indecís...

A taquicàrdies funciona el meu cor,
sincronitzat amb el teu rostre,

crec haver trobat on acaba
l'arc del teu iris
m'estàs mirant als llavis.
ja fa estona que te vist


desprès del cop al cor
somric

em segueixes
i tambè rius,

treta del instant,
indefensa,
em tornes a escoltar.

ara que m'escoltes,
indefens,
no se que dir,

tan sols se m'acut besar-te
priroman cremo l'instant
preguntant-me l'abstinència

la teva esquena
escriu un poema
tansols legible
pels meus dits

les teves orelles es despullen
radera les meves paraules

i aixi nues estan preparades
per escoltar les meves caricies

un altre cop al cor,
ara soc jo el descobert,
rius i ric.

Tan sols ho has de voler,
i no se el que vull.

el crit dels teus llavis
se m'antull sord,
tornarà duplicat en la soledat.

sol sense els teus sols,
pensar resulta més fàcil,
més no vull pensar, vull sentir.

crear l'equipatge,
omplir la maleta,
adobar la memòria
amb la teva recepta.