Em sap greu reconeixer, que aixì som els tios...

Un relat de: PERIS

Xocolata son els teus llavis
Un desig que s'escapa
ple de plaer salvatge
avui voldria tindre'n permís

Mira'm així el temps fuig

la teva veu transporta
a prop dels somnis

Paris es construeix
on les teves passes deixes
la teva olor el camí
la estrella a seguir,
ara t'estimo i t'ho vull fer sentir.

Comentaris

  • A mi també [Ofensiu]
    meral | 27-11-2007 | Valoració: 10

    m'ha fet gràcia. És un poema bastant ingeni ós. Les ties també podem ser així. També podem dir, xupa'm la figa, però mai se'm acudiria de fer-ho en un poema. En un moment en que em sento una mica trista, el teu poema m'ha fet somriure.
    Petons.

  • Amí m'ha fet gràcia[Ofensiu]
    ANEROL | 27-11-2007 | Valoració: 10

    com a poema, una declaració bonica i personal, contrastat, d'aquí ve el títol, per una expressió grollera. Solament manca, per entendre-ho, que la primera lletra de cada vers estigués en majúscula. Però, això ja ho saps tu

  • Em sap greu contradir-te[Ofensiu]
    qwark | 27-11-2007

    Els tios no som tan complicats. Has de ser més explícit amb els teus lectors. Una cosa així: "has de llegir la primera lletra de cada vers".

  • És un ACROSTIC....[Ofensiu]
    PERIS | 27-11-2007

    xupa'm la polla.....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: