Nit

Em fono amb una nit vermella
on blaus i ferides al meu cos ho són tot.
No hi ha futur
Ressona mil vegades al meu cap
i torno a golpejar la indiferència.
Sento com s'esguinça el vidre dels meus ulls
i caic a terra.
Sóc una font de sang,
un riu.
Per què us he d'estimar?
Mai he trobat altres carícies
que les de l'herba.
I mai ningú m'ha fet més gran
que l'alcohol.
Us odio
per ser feliços,
per existir.
Ara el meu cap és com un ou
però hi manca un fetus
un fetus metàl·lic,
com una bala.