...sobre la teva pell

Un relat de: Jimmyjazz
Dessagnar-me sobre la teva pell,
o sentir-ho
i fer-me riu,
enmig d’un crit i un esbufec,
en una explosió dins teu,
que torni el sol i l’horitzó
que guardes al teu cony.
De color blanc,
com els teus dits
els teus llavis
i els teus pits.
Una onada que faci del teu melic
un llac.
Olorar, des del teu somriure,
el que no crida mai
i sempre em mostra els seus llavis,
la barreja de les nostres suors,
la teva mel i la meva llet,
convertides en un perfum
que ens emborratxa mútuament,
mentre ens mengem
fins a sentir-nos extenuats
i dessagnar un cop més els meus record,
sol al llit.

Comentaris

  • Jimmyjazz | 23-02-2013

    Gràcies!

  • Es increïble com escrius. [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 08-02-2013 | Valoració: 10

    Té molta musicalitat aquest poema. Es senzill i a la vegada molt imaginatiu amb expressions molt realistes. Quina imaginació. Et pose als meus preferits. Atentament Rafael