Arrencar-te dels meus somnis

Un relat de: Jimmyjazz
Arrencar-te dels meus somnis
on has arrelat,
esborrar el gust del teu cony
de la meva llengua,
que encara puc recordar quan tanco els ulls.
Oblidar les teves mirades,
llunyanes, esmunyint-se entre els teus pits
i els poemes que vaig encriptar
a la teva pell en mil i una carícies.
Mossegar-me la llengua
per no explicar més contes improvisats
i poder-me auto convèncer
de mentides que no em facin mal:
que ja no t’estimo
que no et trobo a faltar,
que ho puc entendre tot
o que tot ha sigut per bé.
Canviar els meus records
per embrutar-los
i convertir-te en la culpa de tot.
Així potser deixaria de sofrir.

Comentaris

  • Mai s'arrenca res del tot...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-10-2012

    ...que el record perdura i més si ha estat bo. El bo supera el dolent en el record (tot i saber que el bo o dolent són separacions creades pels humans, i que formen part de la vida i no s'haurien d'anomenar així).

    Aleshores, malaguanyada vivença si l'oblit se l'enduu...no?

    I d'altres que en vindran!

    Mena