Crema el Passeig de Gràcia

Un relat de: Jimmyjazz
Crema el Passeig de Gràcia,
el gran vòmit burgés que ha tacat la ciutat.
Es trenquen els vidres d'aquest aparador,
d'aquest fals mirall.
La urbs es podreix als cervells dels urbanistes.
Ja no s'estén com una clenxa de cocaïna
i els ideòlegs de la Barcelona del disseny
el troben a faltar
a les seves butxaques
i als seus narius.
Sota l'asfalt hi ha les arrels
de la gent dels barris.
Han crescut sota la realitat,
soterrats sota llambordes boniques,
amagats, elidits, obviats.
S'havien fet invisibles als ulls
dels estetes i dels polítics.
Però fins i tot entre les roques més sòlides
troben espais les llavors per engendrar males herbes,
sovint les millors de les herbes,
aquelles que existeixen perquè sí,
les que resisteixen i creixen
com petites coloses, contra tot pronòstic
i sense que ningú els hi busqui
altre objectiu o finalitat
que la pròpia existència.
Potser només en un somni
crema el Passeig de Gràcia

Comentaris

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 08-02-2013 | Valoració: 9

    Un poema fet amb molta gràcia i molta desimboltura i a la vegada molt interessant
    per la imaginació que té. Sens dubte que és molt interessant. Un gran salut, de Rafael Molero Cruz, un gran aficionat a la poesia i altres temes, encara que em costa un poquet. Sóc carter en el poble on visc que és a Manuel de València.

  • Bon poema!![Ofensiu]
    tout est fait, tout c'est possible | 08-03-2012 | Valoració: 9

    Bona representació de la realitat que ens envolta, que en molts casos ens parem a pensar si és la veritable realitat i no una realitat construïda per uns quants en funció dels seus interessos. Trist mecanisme que ha perdurat en els temps.

    Encanta't de llegir-t'he.

Valoració mitja: 9.33