El dia que Catalunya es va podrir

Una terrible ferum es va vestir de normalitat i va niar a les pituïtàries dels catalans, sense que la majoria en fossin conscients Catalunya s’havia podrit i olorava a aiguamoll d’aigües estancades, fètides i pudents.

I els pocs que ho varen veure feien els possibles per tal que la fortor s’arrapés a les seves pell.

Temerosos de convertir-se en minoria estigmatitzada bevien d’aquell fastigós estanc esperant ser normals.

I tot es va podrir a un ritme ràpid, de les institucions a les escoles.