Nit polar

Un relat de: teresa serramià i samsó

El món és com un ulls que a poc a poc obren
les parpelles: el somrís de l'aurora;
o és com uns ulls que es tanquen lentament:
capvespre; o com uns ulls oberts molls de tristor:
pluja d'hivern; fins que de sobte, en un instant,
es tanquen bruscament ferits pel raig de sol roent
d'un amor impossible:
la negra nit polar

cecs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer