Nit de ràdio

Un relat de: Jordi
Com molts ja sabeu fa uns quants anys que presento un programa les nits de divendres a Ràdio Jesusenca, d’aquells on la gent telefona per explicar les seves preocupacions per intentar trobar entre tota l’audiència una solució.
Una freda nit de gener, la tercera trucada va passar a la història del programa i de la petita emissora per la transcendència i la gravetat del problema que explicava. Naima, la telefonista de l’emissora que m’ajudava atenent les trucades abans de passar-les en antena, em va dir per línia interna “JhsC, d’Aldover”. Jo li vaig donar pas, com faig amb totes les trucades que rebem i el vaig convidar que ens expliqués el motiu de la trucada. Deia així:
”G*v/KHk, KKRM=7 KHK AMNLÑJlP vM BXFrY, MNKFH LNHZX zw”.
Després d’un moment de silenci davant la magnitud de la tragèdia que expressava aquell testimoni d’un oient vaig decidir demanar l’ajuda i la col·laboració d’absolutament tota l’audiència que teníem, gent desvetllada, vigilants de seguretat, treballadors al torn de nit de les empreses de la zona, personal d’hospitals i residències o simplement gent que li agrada escoltar aquesta classe de programes per poder trobar una solució. Per poder aclarir idees i que tothom tingués temps suficient per pensar vaig decidir posar música, una cançó d’un disc en directe d’Andrea Motis i Joan Chamorro anomenada Meditaçao.

Quan va acabar la cançó vaig obrir línies amb l’exterior i la telefonista no tenia prou mans ni orelles per atendre totes les trucades que anaven entrant seguides una darrere de l’altra. La senyora Cfgme ens va explicar que a ella també li havia passat una vegada i que amb voluntat i esforç se’n va poder sortir, l’Ewfumil des del Carrer Major del nostre poble, fidel oient i entusiasta opinador bregat en mil discussions pels bars del poble va asseverar, categòricament que el problema que atabalava a l’oient es solucionava amb una fàcil intervenció quirúrgica a una bona clínica de Barcelona, el següent oient, en Plocro, per contra, afirmava que el millor remei sense cap mena de dubte era un got ben calent de cacaolat amb conyac abans d’anar a dormir durant set nits.

Al cap d’una estona, quan ja havíem deixat de rebre telefonades amb solucions més o menys inversemblants al seu problema en JhsC ens va tornar a telefonar per agrair-nos l’esforç per ajudar-lo amb aquestes paraules:

“Nbcoe, usidaG eynBqjh gkai juyefa ginbuja lafjePtrnd vzrelnado culjafatu suslaxa. Noak Bsadi!!!”

Comentaris

  • Molt bo!! Molt ocurrent!![Ofensiu]
    unicorn_gris | 11-12-2016 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat!!

    És una metàfora sobre com s'interpreten les frases incomprensibles, i de com a vegades es fan autèntics esforços per a solucionar-los, ja sigui contactant amb gent entesa o amb els serveis públics com els bombers.

    Així, aquest aparent problema ja estava solucionat... esperem que fós això... si és així me'n alegro!!

    Ens veiem!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: