Petit poema als nens que neixen morts.

Un relat de: Jordi
Somien, com somien,
somien com van creixent
tots els que arriben morts
al moment del naixement.

Mentre esperen vida
a la mort es rendeixen
i al néixer els espera
un món que no coneixen.

Qui els pot explicar
per que no senten dolor,
ells no tenen llàgrimes
i provoquen tant plor?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: