Nonna

Jo potser tenia uns quatre anys, l'estiu començava i prop de l'hort de la meva iaia hi havia una casa molt semblant a la seva amb un gran punt de referència: una altíssima palmera amb tot de rames i fulles seques caient-li. El sol picava molt fort i després de dinar ens vam estirar als llits a fer la migdiada. Quan el sol va començar a anar de baixa la meva mare em va dir si volia anar a veure la casa i la gran palmera. Vam enfilar el camí i al cap de poca estona vam arribar a la reixa des d'on vam cridar el nom de la senyora que vivia allà:

- Senyora Carme, senyora Carme!

Al cap de tres vegades la cortina que guardava la casa de les mosques va sacsejar-se i de dins la gran masia hi va sortir una nena rossa de cabells llisos amb un vestit blanc fins els genolls. Després, amb molta més calma va sortir la senyora Carme a obrir-nos. La nena s'havia posat amb les dues mans agafant la reixa i ens mirava amb uns ulls com a plats i un gran somriure.

- Hola! Em dic Nonna.
- Jo em dic Jordi.

La meva mare i la senyora Carme, que va resultar ser la seva iaia van començar a caminar davant de nosaltres que ens vam entretenir mirant els grans rosers rojos que hi havia a les dues bandes del caminet que anava del reixat a la casa. A banda esquerra pujant un parell d'escalons hi havia una bassa d'aigua gelada i cristal·lina.

Al meu hort de no n'hi havia de lloc per banyar-me perquè unes obres d'ampliació de la casa van enderrocar la bassa i no en van fer una de nova. Sempre ens banyàvem i preníem el sol a la platja.

Tan a prop que n'hi havia una i no l'havia vist mai. Els pares de la Nonna estaven treballant, ella es quedava a passar les llargues tardes d'estiu amb la seva iaia i quan plegaven l'anaven a buscar i sopava i dormia a casa. La meva família, en canvi, quan jo acabava el col·legi fèiem maletes i ens en anàvem a casa els iaios fins al setembre.

Durant gairebé un mes sencer cada dia després de dinar m'anava a banyar amb la Nonna i després la senyora Carme ens donava pa amb xocolata per berenar i després corríem pel jardí. Gairebé un mes de tardes de sol vigilades pels ulls atents d'aquelles dos dones que aprofitaven per fer petar la xerrada.

A primers d'Agost els meus pares van decidir llogar una casa al poble on anàvem a la platja i passar-hi un parell de setmanes. Les tardes de sol van començar a escassejar entre llampecs i tronades punyeteres de mitja tarda. No vaig conèixer a ningú i només tenia el cap en l'hort, la gran palmera, la bassa i Nonna. I per fi va arribar el dia de la tornada. Al arribar no hi vaig veure llum a l'hort dels veïns però com era diumenge vaig pensar que potser estaven d'excursió.

Dilluns després de dinar em vaig escapar de casa a xafardejar i a l' arribar al reixat vaig veure totes les portes i finestres tancades en pany i clau i la bassa d'aigua cristal·lina s'havia convertit en una muntanya de totxos i terra.

Vaig tornar a casa i quan vaig demanar explicacions només vaig trobar paraules evasives i silencis. No entenia res i ningú em va donar mai una resposta entenedora.

Avui he anat al cementiri del poble, enterraven a la iaia d'un amic i de tornada mirant de reüll a una làpida he vist una fotografia amb una cara familiar. El temps s'havia aturat el temps i el cor em va fer un salt. Era una foto mida carnet dins una rodona amb la cara de Nonna. Vaig calcular la data de memòria i vaig deduir que un parell de dies després de marxar al poble de la costa es va morir. La van trobar al fons de la bassa després de buscar-la per tota la masia.