Al terrat

Per damunt les teulades
passo tardes senceres
els pensaments volen sortir
allà dalt troben dreceres.

Els avions dibuixen línies
blanques i rectes al cel
a on al cap d'unes hores
hi haurà un estel.

Les dolces hores de son
m'han donat la gran virtut
de saber valorar els instant
de repòs entre tanta quietud.

Hi ha ocells només de pas
que em sobrevolen xisclant
i els de les cases veïnes
refilen un dolç cant.

Per damunt les teulades
sento el campanar
que fa sonar les hores
i obliga al rellotge avançar.

Allà dalt és a on pujo
quan sento la necessitat
d'aïllar-me del meu voltant
i trobar serenitat.

Em sembla com un joc
quan el cel és de foc o vainilla
i veig reflectida molt a prop
l'aigua del canal com brilla.

I jo marxo d'allà
quan el sol cau
i al cel s'endevina
el primer color blau.