Cercador
N'hi ha prou? (Capítol IV)
Un relat de: JuditNG- Compartir:
(T’estimo)
(Jo també)
Els ulls parlen poques vegades, però sempre alt i clar.
Per fi coneixien a la primera xicota formal de l’Alexandre, una noia del grup amateur del club de surfistes. El cas és que la Susan, des del primer moment que la va veure, es va preguntar com aquella noia menuda havia cridat l’atenció del seu amic. Si bé és cert que l’Alexandre era discret, imaginava a una noia amb més atractiu, sobretot intel·lectual. Però no era qui per jutjar els gustos del seu amic, més si la noia tampoc mostrava cap mostra de maldat.
Aquella sortida de parelles li feia una dolça sensació de solidesa respecte a la seva relació amb en David. Ja portaven un parell de mesos sortint i tot havia canviat, a millor. Encara portava al dia els seus estudis, tot i que amb menys pressió, i els seus pares es mostraven més relaxats i comprensius amb les hores d’arribada. A més, estava coneixent noves variants lúdiques fins ara inexplorables, com ara els bars amb espectacles en directe per aficionats i menjar exòtic més enllà de les 10 de la nit.
Es trobava, doncs, en una experiència nova. Una mena d’assaig on es mostrava la seva relació en societat, però tenint a l’Alexandre i la seva xicota d’espectadors i el parc d’atraccions Luna Park de Coney Island com a escenari. Res podia sortir malament, pensava, i així ho semblava fins que es va quedar a soles amb l’Orianne (o així va entendre que es deia). Aquella noia resultava que s’havia sentit atreta pel costat més femení de l’Alexandre i es veia que també del de la Susan.
En el viatge de tornada a casa, i per a la tremenda comoditat de la Susan, els seients de l’Alexandre i l’Orianne estaven en un vagó diferent que el d’ella i en David. Però la tranquil·litat es va veure corrompuda amb la reacció d’en David quan la Susan li va explicar les insinuacions que va rebre de l’Orianne mentre feien cua per pujar al Cyclone. En David no parava de riure, primer quan creia que era una broma picant i després quan va entrar en raó que la Susan parlava de debò.
Aviat va adonar-se de que en David, lluny d’estar preocupat pel seu amic, es va mostrar molt més distés del que havia estat al llarg del dia. No va trigar a comprendre que li succeïa el mateix que a ella: havia trobat a faltar estar amb ell a soles. Aleshores, també va deduir que encara no era el moment per a fer oficialment pública la seva relació a familiars i amics. Aquella etapa dolça encara es podia allargar més.
Mai havia imaginat que el lloc més romàntic que viuria seria en un tren en marxa. Ella i en David havien fet que els seus llavis i mans formessin part d’una coreografia totalment improvisada. La sincronització de carícies i petons es donava lliurement en l’estret espai que quedava entre els seus seients i els del davant. Una dansa que va concloure en uns ulls mirant-se tant fixament que semblaven cridar.
(Jo també)
Els ulls parlen poques vegades, però sempre alt i clar.
Per fi coneixien a la primera xicota formal de l’Alexandre, una noia del grup amateur del club de surfistes. El cas és que la Susan, des del primer moment que la va veure, es va preguntar com aquella noia menuda havia cridat l’atenció del seu amic. Si bé és cert que l’Alexandre era discret, imaginava a una noia amb més atractiu, sobretot intel·lectual. Però no era qui per jutjar els gustos del seu amic, més si la noia tampoc mostrava cap mostra de maldat.
Aquella sortida de parelles li feia una dolça sensació de solidesa respecte a la seva relació amb en David. Ja portaven un parell de mesos sortint i tot havia canviat, a millor. Encara portava al dia els seus estudis, tot i que amb menys pressió, i els seus pares es mostraven més relaxats i comprensius amb les hores d’arribada. A més, estava coneixent noves variants lúdiques fins ara inexplorables, com ara els bars amb espectacles en directe per aficionats i menjar exòtic més enllà de les 10 de la nit.
Es trobava, doncs, en una experiència nova. Una mena d’assaig on es mostrava la seva relació en societat, però tenint a l’Alexandre i la seva xicota d’espectadors i el parc d’atraccions Luna Park de Coney Island com a escenari. Res podia sortir malament, pensava, i així ho semblava fins que es va quedar a soles amb l’Orianne (o així va entendre que es deia). Aquella noia resultava que s’havia sentit atreta pel costat més femení de l’Alexandre i es veia que també del de la Susan.
En el viatge de tornada a casa, i per a la tremenda comoditat de la Susan, els seients de l’Alexandre i l’Orianne estaven en un vagó diferent que el d’ella i en David. Però la tranquil·litat es va veure corrompuda amb la reacció d’en David quan la Susan li va explicar les insinuacions que va rebre de l’Orianne mentre feien cua per pujar al Cyclone. En David no parava de riure, primer quan creia que era una broma picant i després quan va entrar en raó que la Susan parlava de debò.
Aviat va adonar-se de que en David, lluny d’estar preocupat pel seu amic, es va mostrar molt més distés del que havia estat al llarg del dia. No va trigar a comprendre que li succeïa el mateix que a ella: havia trobat a faltar estar amb ell a soles. Aleshores, també va deduir que encara no era el moment per a fer oficialment pública la seva relació a familiars i amics. Aquella etapa dolça encara es podia allargar més.
Mai havia imaginat que el lloc més romàntic que viuria seria en un tren en marxa. Ella i en David havien fet que els seus llavis i mans formessin part d’una coreografia totalment improvisada. La sincronització de carícies i petons es donava lliurement en l’estret espai que quedava entre els seus seients i els del davant. Una dansa que va concloure en uns ulls mirant-se tant fixament que semblaven cridar.